dimarts, 4 de setembre de 2007

Rafael Casanova, la Lluita pels Drets Civils


Aquestos dies els "polítics catalans" han encetat un tema de debat al voltant de la sobirania quan s'acosta la Diada. Aprofiten l'oportunitat per marejar la perdiu, cosa que suposa una frivolitat i una falta de respecte a les creences polítiques de les persones, tant als d'avui com als que van lluitar l'Onze de Setembre. A més a més, desvien l'atenció cap a la lluita pel poder polític i els càrrecs a l'administració. Jo crec que el debat real, avui dia, gira al voltant dels drets civils dels catalans. No en va, Rafael Casanova, Conseller en Cap, era Doctor en Drets, i que la primera acció de Felip IV de Catalunya i V d'Espanya va ser la derogació del dret civil amb el "Decreto de Nueva Planta", tant al Regne de València com al Principat de Catalunya.
Per això, crec que primer cal recuperar el Dret Civil Català, tot el sistema jurídic, i no parlo de la codificació que ha fet el Parlament de Catalunya. Ja que no ho oblidem, la Generalitat de Catalunya forma part de l'Estat. Per tant, primer cal derogar el Decret de Nueva Planta, que conculca la base del sistema dels drets civils catalans, els quals atorguen la sobirania real en el poble català. No és el mateix quan el dret puja del poble cap amunt, que el dret del rei que va cap avall.
Algú dirà que això que dic no és realitzable, que les Constitucions de Catalunya són reaccionàries, quan ni se les han llegit. No parlo de la lletra, sinó sobretot de l'esperit. Dels drets dels catalans, dels quals Rafael Casanova era Doctor en Drets. De tot allò pel qual van lluitar els nostres avantpassats, sobretot, la lluita per la llibertat. Perquè sense llibertat, no podem viure amb dignitat.