dilluns, 31 d’octubre del 2011

El Terror dels Cotxes

En aquesta vetlla de Tots Sants molta gent celebrarà la Castanyada, i també, per celebrar més coses, la tradició del "Halloween", importada. Si amb la castanyada podrem menjar castanyes i panellets, i en les imatges de les ànimes, amb el Halloween la gent demanarà dolços per endrapar i la canalla es disfressarà en una mena de carnaval tètric. En fi, que és temps de carbasses, i qui vulgui que balli el "ball de la castanya".

En aquesta barreja de tradicions i costums veiem com les tradicions més imaginatives de la "Santa Companha", per exemple, canvien ja que patim les nostres pors de manera més personal i directa, vull dir que la mort es viu de manera més cinematogràfica amb el Halloween. Per això, m'enrecordo d'aquella pel.lícula de vampirs al desert mexicà que va gravar un famós director nordamericà. Al final, després de litres i, tines, plenes de sang, veiem un devessall de cotxes i camions estimbats. Una metàfora evident sobre els problemes provocats per els vehicles de motor i el culte a la velocitat.

La majoria de conductors dominen el seu vehicle, i saben dominar-se ells mateixos. Ho dic perquè conduir un cotxe és com portar una arma carregada. Cal portar el fermall posat per a que no es dispari. Tot i així, ens trobem amb gent que va lluint el seu revòlver, o es pensa que va sol pel carrer, i sobretot que, quan va per un poble o ciutat, no baixa la velocitat per un sentit de mínima precaució.

Fa décades que les associacions de víctimes d'accidents i altres col.lectius de vianants i ciclistes reclamen que a les zones urbanes es circuli a 30 km/h. No es tracta de posar o no més semàfors, o de tenir-los engegats a la nit o no, es tracta de no còrrer. De que els cotxes no corrin. Aquest pont de Tots Sants hi ha hagut dos atropellaments de nens als carrers: un a Sant Boi, i l'altre a Olot. Tres ferits greus, i una nena morta. Per a ells s'ha acabat la festa, i quedarà sempre el record. Per a tots nosaltres quedarà la por de veure si la mort avui porta la disfressa d'un cotxe.

Festival de Música Celta - Minho Viana do Castelo 2011

Durant les vacances a la regió del Minho, al nord de Portugal tocant amb Galícia, vam coincidir alguns dies amb les actuacions del Festival de Música Celta de Viana do Castelo. Un festival, que tot i no ser tant famós com el d'Ortigueira a Galícia o el de Lorient, a la Bretanya, segur que esdevindrà un punt de referència en aquest estil musical. La bona organització i l'excel.lent situació de l'escenari, en el centre de la ciutat, i a la vora del riu Lima, són uns dels seus punts a favor. Cal destacar la bona tria en els grups i els cantants que conformaven l'edició d'aquest any, obrint un ventall prou ampli. Des de la veterana Uxia, fins als més nous corrents de Marful. 

Vam poder gaudir del concert d'Albaluna de Lisboa, que tot i la seva joventut, van presentar una proposta musical sòlida, a partir del folklore portuguès i de tonades celtes ja conegudes. Per altra banda, els gallecs de Bellonmaceiras van penetrar més en els terrenys jazzístics, a partir del seu domini instrumental. La resposta del públic va ser prou bona, tot i el temps irregular d'aquest estiu. En tot cas, la música s'encomanava, i ens feia bellugar els peus com si res. Ja us podeu anar apuntant aquest esdeveniment per al proper any 2012, que coincidirà amb la celebració de Guimaraes com a Capital Cultural Europea.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

La Bicicleta de l'Amic

Aquesta setmana passada vam rebre entre altres notícies la mort d'una persona a Ciutat Vella. A primera vista semblava una més d'entre tantes baralles que passen de matinada i acaben malament. Però al cap de poques hores anem veient que les circumstàncies d'aquesta baralla no són accidentals. En Salvador Iborra era una persona coneguda, que va morir durant un robatori, i per defensar lo seu, el van matar dues persones de dues ganivetades, a mort de nit. Potser no valia la pena lluitar per un objecte, una bicicleta, no massa ben vista moltes vegades per alguna gent. Però era la bicicleta d'un amic, a qui havia convidat, i per hospitalitat, era més que el seu deure. Maleïts aquells que trenquen aquesta regla, diuen al desert!

A quants de nosaltres ens han robat la bicicleta, i quan vas a la policia et trobes que et descoratgen a denunciar el furt, i fan mala cara per donar-los feina. I quan has d'insistir perquè no et deixin desemparat, oh, Mare de Déu dels Desemparats!, i has de tornar a insistir perquè si per un miracle arribes a localitzar la teva bicicleta robada, encara et diuen que tu mateix tallis la tanca del lladre, i has de tornar a insistir i esperar hores a que vinguin a obrir-te el cadenat del lladre, i ja no saps si deixar-ho còrrer, ni saps si estàs perdent el temps...

Aquesta setmana passada a Ciutat Vella una persona va morir per deixar la seva bicicleta aparcada. Quants veïns miraran cap a una altra banda perquè no volen problemes, quants responsables polítics diran que no valia la pena per una bicicleta, que ja poden robar-te tot lo que trobin al país? Aquest país meu on cada dia n'hi ha més porcs que ho enfanguen!