dilluns, 14 de setembre del 2015

El Desconsol de la Xina

Unes setmanes després de passar una gran crisi borsària provocada pels símptomes d'esgotament econòmic a la Xina, en ple mes d'agost, i veient que de moment ha tornat una certa calma a les aigües agitades, podem fer memòria i recordar una anècdota que vaig presenciar en una estació de metro de la Línia I. Davant de l'andana on m'hi estava, a la del mig, es trobava asseguda en un banc una parella xinesa d'esquena. Els veia d'esquena, l'home era de complexió robusta i alta, però estava vinclat cap endavant, tapant-se la cara amb les mans, i recolzant els braços en els genolls. A la seva esquerra, mig girada, una dona menuda, anava parlant a l'home tota l'estona, la seva cara apareixia emocionada, entre pàl.lida i galtes enceses, i tota l'estona anava repicant l'esquena de l'home amb el punt tancat. Picava als costats de la columna sense tocar-la, com volent espavilar l'home, que sense aixecar el cap, no feia cap gest de resposta, només de tant en tant, es passava l'avantbraç per les galtes, semblant que eixugava unes llàgrimes poc visibles en el  seu recolliment. Al costat de tots dos, una noia jove, que suposaríem la seva filla, es passejava sense intervenir, fins que es va posar al costat dret de l'home, sense dir ni piu. L'escena es va acabar quan van arribar gairebé alhora els dos combois, vaig agafar el meu, i ja no els vaig poder veure més. Ni tant sols sé si van agafar el metro en sentit contrari, no els vaig veure aixecar-se. I per això, no sé si encara van quedar-se més estona en aquell banc desconsolats....
Enguany, l'any xinès de la cabra porta de tot, i com els tifons que colpegen la costa, un darrera l'altra, amplificats per l'efecte climàtic del Nen al Pacífic, amb una bonança actual que ens recorda la lletra de la cançó: "no et fiïs mai de la calma, que és filla del temporal", la mar de fons presenta uns forts corrents de recessió, i més quan han de sortir caps de grans companyies i d'estats a donar la cara, assegurant que no n'hi ha per tant. Més destacable que un president espanyol d'origen gallec, que no diu mai res clar, surti per la seva televisió explicant que no fem cas dels "cuentos chinos" que corren avui dia...
Avui, ja al mes de setembre, m'he assabentat que un bar portat per uns xinesos està a punt de tancar, el llogater li ha dit al propietari que la cosa està molt fluixa, i que ja no surt pas a compte mantenir el seu negoci. Després dels basars, els xinesos van començar a obrir botigues de roba, i després cap a la restauració. Però fins i tot això, no en dóna prou per algunes famílies. Fa mesos que el volum de les transferències a la Xina ha anat baixant en nombre i en import. Veurem com ens afectarà el tsunami a partir de l'any vinent, després de convocar-se oportunament les eleccions d'aquest 2015. Hi ha pressa per saber qui portarà el timó de cada estat davant de les onades que s'acosten.