dimarts, 27 de setembre del 2022

EL FALCÓ MALTÈS

Qui no ha vista la pel.lícula de cinema negre "El Falcó Maltès" protagonitzada per Humphrey Bogart? La trama gira al voltant de la recerca d'un tresor, un falcó ple de joies  que l'Emperador Carles I havia de rebre dels Cavallers de Sant Joan quan es van establir a Malta. Aquesta film presenta tota una sèrie de personatges que volen apoderar-se de l'estatueta, i per fer-ho, són capaços de tot. D'enredar als amics i als enemics, de robar i, si cal, matar. L'ambició i la cobdícia enceguen el cor i els ulls de tot aquell qui va al darrera. 

Només es pot sortir d'aquesta espiral de destrucció si mantenim els ulls oberts i l'esperit prou net per contemplar la veritat. Cal estar atent als senyals, alguns ens poden despistar, però d'altres ens ajudaran a trobar el camí. El camí que van encetar els catalans amb la conquesta del Regne de Sicília. Al segle XIII va arribar l'estol de Pere el Gran a l'arxipèlag de Malta, amb Gozzo i Comino, tal com explica Ramon Muntaner a la seva Crònica. Durant uns tres segles, Malta pertanyia al Regne de Sicília, el qual estava dintre de la Confederació Catalano-Aragonesa. Fins al segle XVIII encara estarà sota l'Orde dels Cavallers de Malta, el qual encara és viu i reconegut com a organització internacional. 

D'aquells anys ha quedat una capa de sutge interessat, que només passar el dit es comença a trobar allò que s'ha amagat als catalans. Tal com va ser el retrobament amb l'Alguer a Sardenya, i el paper bo i dolent que vam tenir els catalans a l'illa sarda, també ara es comença a retrobar el tresor dels catalans a l'illa de Malta. Allò que vam portar de dolent, però també tot allò que vam portar de bo, i que vam recollir de Malta. Unes quantes proves s'exposen en el darrer llibre del Jordi Bilbeny. "Redescobrint la Malta Catalana" editada per Librooks. No és un llibre com els anteriors, ple d'anotacions històriques. Més aviat és un quadern de viatge on s'apleguen força evidències sobre la presència catalana a l'arxipèlag. I amb prou seny, deixa el camp obert perquè altres historiadors vulguin aprofundir en aquestes petjades. 

Em fa gràcia que s'acusi als historiadors de INH de fer servir la tècnica de manipulació anomenada "cherry picking". En català seria anar a collir cireres, més clar i català. Però amb altres llibres, i amb aquest sobretot, es pot veure que el cistell de les cireres comença a vessar pels quatre costats. Estic molt content que els nostres amics de la revista Sàpiens comencin a organitzar també viatges a Malta. Com més serem, més riurem. De fet, com més falcons volin per sobre de Malta, més podrem veure els estols plens de mariners catalans. I això serà també ocasió per fer una altra pel.lícula digna de Hollywood, amb permís del Bogart.

dijous, 22 de setembre del 2022

CIRCUS BESALÚ

Volíem aprofitar el darrer cap de setmana d'agost per descansar una mica. Vam triar Besalú, sense adonar-nos que es feia la fira de Besalú Medieval. Dissabte ple de gom a gom. Malgrat que no era la idea prevista, va ser força entretingut. El nostre país presenta uns decorats magnífics per a aquest gènere d'animació. I ja fa dècades que s'hi treballa amb força qualitat. Fira dels Trobadors a Castelló d'Empúries, Sant Jordi a Montblanc, a Vic, etc... Potser als pobles es representaven les obres de teatre com el Retaule de Sant Ermengol, i ara s'ha portat tot més als carrers i places. Amb una barreja de gèneres mediàtics: sèries, videojocs, exhibicions... Fins i tot el circ ha sortit de l'envelat, i ara s'escampa per tots els racons del poble. Serà casualitat o no, a Besalú van substituir el Museu de les Miniatures pel Museu del Circ. Ara ja no es porta la distinció entre els "tontos" i els "espavilats", sinó entre els "bons" i els "dolents". 

Quina mena de pallasso triaria avui el filòsof Kierkegaard per exposar la seva paradoxa? La pregunta que em faig és quina mena de públic tindríem avui? Ahir a la nit van passar el magnífic documental "De Caligari a Hitler" per la cadena BTV. Què ensenya el cine que nosaltres mateixos no veiem? era la pregunta reiterada. En Sigfried Kracauer exposa en el seu llibre una panoràmica d'aquells anys sense judicar, una contemplació de la vida d'aleshores, que ens corprèn per les semblances actuals. Però hi ha gaire diferència amb Na Cassandra de la Guerra de Troia? 

Cerquem refugi en un passat idealitzat, sigui el dels grecs, romans, o dels medievals,  fora d'aquest present conflictiu. Atracció del passat, melangia, juguem amb el passat per no esguardar l'ara i aquí. Ens esvera més pensar en el futur, perquè no hi ha una utopia ni un paradís cap on valgui la pena caminar-hi. Gaudir de l'espectacle és sa, l'ànima ho desitja, però l'esperit necessita enfilar-se tocant de peus a terra. Fins i tot les bombolles de sabó necessiten l'alè que les impulsa fora de l'anella. Cal observar les bombolles per poder descobrir les coses que se'ns amaguen. Perquè la nostra mirada no contempla tot allò que té al davant. Voldria esmentar l'excel·lent article del Manuel Pimentel adés publicat a internet. Parla dels temps mentiders,  però sobretot de com ens eduquen per condicionar les nostres observacions.