dimarts, 27 de juny del 2023

L'EMPORION GREGA I LA SAIGANTHE GAL.LA

Aquestos dies mirant per internet vam trobar el comentari que es feia sobre la tauleta de plom que es va trobar a Empúries. Una làmina molt interessant perquè recull un acord comercial entre els grecs i els indiketes. Està escrit en grec antic, sembla que en dialecte jònic. D'altres documents trobats a Ullastret, estan en alfabet que en diuen ibèric, però del dialecte del nord-est. Els textos grecs s'han pogut entendre i desxifrar sense massa problemes. Com a tot contracte internacional, el text en l'altre alfabet diria lo mateix, però en la llengua de la gent que vivia al país. 

Molts historiadors diuen que aquesta llengua és ibera, però no troben mai l'entrellat. L'alfabet no coincideix amb altres llocs als quals diuen que també són ibers. Potser sigui que es tracti de llengües diferents, les quals s'escriguin amb el mateix alfabet, com passa amb el nostre alfabet llatí, que es fa servir per transcriure llengües de vegades força diferents. 

Si ens traslladem a aquells segles, veiem com les colònies fenícies es van establir des de la vall de l'Ebre cap avall, i van passar després a mans dels cartaginesos. S'entén que van pactar amb els pobles nadius de la costa, i als quals anomenen ibers. Per altra banda, més al nord de l'Ebre, els grecs van pactar amb els nadius d'aquella costa, i van establir colònies des d'Emporion fins a Massalia, és a dir Marsella. A la banda de Marsella, diuen que eren gals o celtes, més cap aquí, a Enserune, tornem a trobar celtes. I aquí a Empúries diuen que són ibers, la qual cosa és una contradicció. No és normal fer pactes amb els aliats dels teus competidors, en tot cas, ho faràs amb els seus enemics. I aquesta constant la retrobem amb el tractat de l'Ebre entre romans i cartaginesos, que estableixen els límits fronterers sobre l'eix del riu Ebre. 

Tornant a la carta comercial, esmenta els noms de "Saiganthe", potser Sagunt, com a nom d'una ciutat, i després "Basped", com a nom d'una persona. El cas és que podem tenir uns noms ibers, o no. Però si seguim el raonament pel qual els grecs pactaven amb els gals o celtes, els noms haurien de ser gals. Gal és el nom propi que es donaven aquells pobles, i celta, o keltoi, el que els hi donaven els grecs. Per això, és lògic que hi hagi iler-getes, i com en el nostre cas, indi-getes. De getes a celtes, hi ha un petit pas.

L'altre pas és fer una proposta d'identificació dels noms a partir d'una llengua celta, o gal.la. La que està més propera és la llengua bretona, celta de la branca continental. I allà trobem els significats d'aquestos noms. Per Saig-Anthe es troben la paraula "Sig", que vol dir Seu. A més de la paraula "Anden" que vol dir Sagrat. És a dir, parlaríem d'una Ciutat Sagrada, que seria l'actual Ullastret, capital dels indi-ketes. L'altre nom, Bas-Ped, ens fa buscar la paraula "Bas", o "Baz", que vol dir bastó, i Ped, que seria "Pedenn", o "Peder", i significa prior o pregària. I per tant, Basped voldria dir un Sacerdot.  

Com podem veure, el text antic queda molt més ben explicat amb aquestos significats, els quals relliguen el sentit comercial amb el religiós que sancionava l'acord comercial segons els costums del món antic. Tot i la distància temporal de segles entre la llengua celta d'aleshores i la contemporània, encara trobem un fil que ens connecta amb el significat d'aquest text.

diumenge, 11 de juny del 2023

SENY I RAUXA, EL TANGO DEL XAVIER I LA LOLA

Encara ressonen els ecos de l'entrevista que va fer el Xavier Graset a la Joana Lola que va somoure les aigües manses de la televisió. En aquest cas, certament, trobem que la Juana Dolores, poetessa, i segurament trobairitz, va fer bo el palíndrom de "català, a l'atac". Per això, i espero que estigui contenta, em prenc la llibertat de dir-li Joana Lola, que a més de tenir bona entonació, li farà perdre aquell regust tràgic lorquià. Perquè fins i tot, Federico Garcia Lorca reia de gust de tant en tant. No sé si el Xavier Graset pot dir lo mateix, perquè el van fer suar al plató. Segur que l'increment d'audiència li ha endolcit aquest cafè amarg. No s'esperava allò passat de moda que era "Épater le bourgeois" fa més del segle XX que no del XXI. Ja veieu, tot torna. Malgrat que segurament la propera edició del seu llibre "La Pausa dels Dies", no inclogui aquesta entrevista degut al subtítol de "Dietari de Vivències Plaents", de l'editorial La Campana. 

La campanada la va donar la Joana Lola, autèntica pota blava, que venint del Prat de Llobregat sap que la classe obrera ja no existeix. Si Graset representava el seny, la Lola va agafar el paper arrauxat. Reivindicar el marxisme al segle XXI és digne d'una pel.lícula dels germans Marx. I no vull donar-li pas la culpa a ella. Qui ha entès més el marxisme, i qui el practica cada dia, ha estat precisament el capitalisme modern. Fins i tot, apliquen la revolució permanent del Trotski, amb la teoria del caos i altres fenòmens que són més fàcils d'explicar que d'entendre. No debades, el padrí de Carles Marx era el burgès Friedrich Engels. O com ara diuen en anglès, va ser una mena de "business angels" fent honor al seu cognom. 

La poetessa té ben preses les mides al sistema mediàtic actual. Podia haver-li sortit malament el xou, però manté una línia coherent amb les entrevistes que dóna. La poesia ja requereix un esforç més gran. I aquí rau la seva força i coratge. Ja se li passarà el coragre al Xavier Graset. Pitjor està el seu amic i dibuixant Andreu Faro, van publicar fa anys uns llibres conjunts. Uns bons llibres, que us recomano i pels quals no ha passat el temps. Resulta que l'acaben d'acomiadar del Diari de Tarragona després de vint anys. I tot per un acudit sobre la normalització lingüística del castellà . 

Els catalans la ballem magre, i per això, la Joana Lola vol ser una coça al cul, a veure si ens espavilem, que deia el Joan Sales. De moment, esperem que el Xavi Graset tingui més mà esquerra, i tregui a ballar la Joana Lola sentint aquest tango. Que la vida és un tango, o un "tongo", dels grossos. Ballem, que cal tenir seny i rauxa per viure com cal!  Compte, que el proper 18 de juny a les dotze del migdia, ens trobarem altre cop la nostra poetessa presentant son llibre al Racó del Llibre de Rubí. Ja sap ella que diuen "Rubí, nenes maques i bon ví"?

dilluns, 5 de juny del 2023

EL POU RURAL - II

Encara que no ho sembli, van sortint llibres interessants com el de "Ruralisme" de la Vanesa Freixa. A mig camí del documental i de la literatura, vol exposar la perspectiva rural des d'un punt de vista positiu. Vol llevar els apriorismes i estigmes que la civilització moderna, de base urbana, atorga al món de pagès i a un ruralisme tòpic. De fet, la ciutat està urbanitzant el camp, l'està convertint en àger, com deien els romans. L'està suburbialitzant, sigui al Baix Llobregat o al Pallars. De fet, com confessa l'autora, ha deixat enrera la ciutat, i ha tornat al camp, perquè se n'adona que el triomf de l'urbs comporta el seu declivi i decadència. Els aires contaminats de la ciutat s'escampen per tot arreu, i la vida promesa que oferia als ciutadans s'ha tornat un miratge. Estem assistint a un final de cicle, enmig de la crisi d'un sistema cultural que ens aboca a una etapa de transició. El món rural tornarà a renéixer, per necessitat, però encara estem buscant els camins. Camins materials, com produir i gestionar els recursos naturals. Camins immaterials, lligats potser a la religió, cercant una mena de panteisme nou, però que no deixa de ser la reformulació d'una relació nova entre l'home i Déu. I una nova relació entre els homes, una nova església. 

Aquestos dies llegim una bona entrevista de Núvol a la Vanesa Freixa. També cal esmentar l'entrevista a la Itziar Gonzalez, que cerca aprofundir en la participació popular i els mecanismes democràtics de decisió. Què podem dir de l'entrevista a l'Eva Fiter sobre la promoció de l'Idapa, l'organisme de gestió pública a la Vegueria del Pirineu i l'Alt Aran?  La primera vol tocar de peus a terra, la segona vol donar eines de decisió, la tercera encara vol fer créixer el poder de l'administració pública. Cridarem a Paris per triar entre les Tres Gràcies?. Estem cercant camins, però hi ha molta boira. De fet, el marc legal vigent fonamentat en la llei i la norma escrita és un fangar. "Corruptissima re publica plurimae leges". Hem vist que en aquestes maresmes han mort la democràcia, la ciutadania i la justícia. legal. S'acosta una revolució perquè el sistema no es pot reformar ni regenerar. Cal recuperar els usos i costums, les Constitucions catalanes, que retornaven el dret a les persones. I sense canviar les pedres d'aquest pou, no tindrem aigua ni per beure ni per regar.