dilluns, 12 de novembre del 2007

Compartir és la lliçó de Sant Martí


L'11 de novembre celebrem la festivitat de Sant Martí. I és un dels nostres sants més arrelats, i no en va, té el seu monestir al Canigó. En aquestos dies tan obscurs per les notícies, les boires, el mal temps que fa ja que no és el que tocaria, tots nosaltres patim una desorientació creixent. Com deia, cal no perdre el nord, ni la fe ni l'esperança en aquesta llarga travessia. I si ho fèssim, no tinguem por de retornar al nostre camí.
La llegenda de Sant Martí, centurió romà, que es compadí d'un pobre, i es va partir la seva capa amb el captaire, és l'exemple a seguir per tots nosaltres en aquestos dies. S'acosta l'hivern meteorològic, i l'econòmic, per a l'any vinent. Les previsions per al 2008 són dures, i el fred pot acabar amb moltes coses, bones i dolentes. Però com veiem els poderosos estan lluny, molt lluny de Sant Martí. Com a la paràbola del bon samarità, molts fariseus passarem de llarg.
Com solucionarem els problemes del TAV i Rodalies? Com millorarem la mobilitat, si només es pensa en el cotxe? Com aconseguirem una independència pacífica, si els poderosos no fan més que tirar llenya al foc? Com millorarem la nostra qualitat de vida si no pensem en el malbaratament que es fa? Com solucionarem el problema d'habitatges si només subvencionen les mateixes companyies immobiliàries? Com solucionarem la greu crisi d'autoritat civil, social i política si els que manen no donen exemple?
Cal compartir, tant senzill i tant difícil! I si els poderosos tenen ganes de passar de llarg, ho poden fer, però el camí que emprenen és un cul de sac. Per tots, cal que retrobem l'Arc de Sant Martí, que uneix el cel i la terra!

diumenge, 4 de novembre del 2007

Anar i tornar en vaixell o pedalant

Aquest petit apunt va adreçat a l'article d'en Manuel Cuyàs, Barcelona, anar i tornar per mar, uns dies després de parlar-se d'una possible via de trànsit marítim. Idea descartada perquè als nostres polítics no se'ls hi passa pel cap.

A l'atenció d'en Manuel Cuyàs,
Bon Dia,
us volia felicitar per l'article on defensaveu l'ús de vaixells per anar de Sitges o Vilanova fins a Barcelona. Amb la vostra ironia habitual, no estic segur si estaveu plenament convençut, o feieu un pas més enllà. Una idea, "descabellada" en castellà, forasenyada que em va provocar un somriure escèptic de seguida.
No us penseu que per la vostra opinió. Al contrari, perquè m'era impossible imaginar-me que ningú, i sobretot els polítics actuals tinguessin el coratge de tirar-la endavant. La navegació de cabotatge és possible, però cal organitzar-ho tot bé, i això ja no entra en les capacitats de les persones que estan al davant. La seva imaginació està abocada a guanyar eleccions, i la resta ja no importa. De fet, com a usuari de la bicicleta, sóc partidari d'utilitzar tots els mitjans de transport a l'abast. Crec que el seu ús determina la seva bondat. I com que entenc molt bé què passa quan demanes un carril bici per anar de Sant Boi a Barcelona o a l'aeroport, i tothom et mira amb cara d'imbècil! I no ho demanem perquè sí, de Sant Boi a Barcelona es pot recorrer els dotze quilòmetres en menys d'una hora, i fins a l'aeroport en vint minuts! Quan es triga a anar en cotxe en hora punta? Sense comentaris, o allò de: "D'on no n'hi ha, no en raja" .
Bona sort a tothom, que ens farà falta!