Aquest petit apunt va adreçat a l'article d'en Manuel Cuyàs, Barcelona, anar i tornar per mar, uns dies després de parlar-se d'una possible via de trànsit marítim. Idea descartada perquè als nostres polítics no se'ls hi passa pel cap.
A l'atenció d'en Manuel Cuyàs,
Bon Dia,
Bon Dia,
us volia felicitar per l'article on defensaveu l'ús de vaixells per anar de Sitges o Vilanova fins a Barcelona. Amb la vostra ironia habitual, no estic segur si estaveu plenament convençut, o feieu un pas més enllà. Una idea, "descabellada" en castellà, forasenyada que em va provocar un somriure escèptic de seguida.
No us penseu que per la vostra opinió. Al contrari, perquè m'era impossible imaginar-me que ningú, i sobretot els polítics actuals tinguessin el coratge de tirar-la endavant. La navegació de cabotatge és possible, però cal organitzar-ho tot bé, i això ja no entra en les capacitats de les persones que estan al davant. La seva imaginació està abocada a guanyar eleccions, i la resta ja no importa. De fet, com a usuari de la bicicleta, sóc partidari d'utilitzar tots els mitjans de transport a l'abast. Crec que el seu ús determina la seva bondat. I com que entenc molt bé què passa quan demanes un carril bici per anar de Sant Boi a Barcelona o a l'aeroport, i tothom et mira amb cara d'imbècil! I no ho demanem perquè sí, de Sant Boi a Barcelona es pot recorrer els dotze quilòmetres en menys d'una hora, i fins a l'aeroport en vint minuts! Quan es triga a anar en cotxe en hora punta? Sense comentaris, o allò de: "D'on no n'hi ha, no en raja" .
Bona sort a tothom, que ens farà falta! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada