Diferències de Tracte a Sant Boi

De vegades, les coses que ens semblen més importants per als altres no ho són tant. Això que sembla normal, per desgràcia, es converteix en una mena de falta de respecte envers les persones, i acusa les diferències de tracte i visió de diferents col.lectius. Quan aquesta diferència afecta als drets civils i personals, i afecta a la vulneració de les lleis, aleshores es torna insultant i humiliant.

Aquest mateix divendres passat, s'esdevingueren tres fets a Sant Boi. Potser no passarien d'anécdotes personals, però com feia Eugeni d'Ors, intentarem portar-ho al terreny de la categoria.
La primera d'elles, en el temps, va ser la petició d'un agent de seguretat "hábleme en castellano, por favor!", i davant de la meva resposta una mica inquisitiva, va respondre amb "estamos en España!" i "circule que si no avisaré a la policia". Vaig marxar amb la cua entre les cames, no creia pas que fos el moment de donar-li la raó, ja que em va tractar de no ser "espanyol" ni de parlar una llengua "espanyola". La segona d'elles, va ser la xerrada que va fer Josep Cruanyes sobre els Papers de Salamanca a Cal Sílio, organitzada per l'Oreig. Allà, davant d'una trentena de persones, el portaveu de la Comissió de la Dignitat explicava tot el procés seguit fins aleshores per retornar els papers a tots els seus propietaris, i va anunciar l'acte que es farà el diumenge 21 d'octubre a les 11,30h al Palau Sant Jordi. A l'acte no va assistir cap membre del govern municipal de Sant Boi, ni va tenir gaire ressó als mitjans de comunicació locals tot i la casualitat d'acaparar algunes portades a la premsa i televisions nacionals. La tercera anècdota va ser exemplar, ja que després de l'acte vaig anar a donar un tomb amb un amic, ell parla castellà i jo català, cap problema perquè ens respectem. Per casualitat, vam passar davant d'una coneguda pizzeria-restaurant de Sant Boi, i allà vam trobar sopant els membres de la candidatura de Ciudadanos.
És una cosa molt normal, però quan he fet un recompte d'aquest tríptic d'anècdotes, no puc deixar de treure conseqüències: per què no estaven els membres de Ciudadanos a la xerrada de Josep Cruanyes, el qual va recalcar que només volen fer cumplir una llei aprovada a Madrid? si tots som iguals davant la llei, per què sembla que uns són més iguals que altres, com va insinuar Orwell? o potser, és que malgrat ser de raça blanca, potser ens veuen com uns "negres", tal com diu la dita cubana: "Virgencita Mía, ojalá fuera blanco aunque fuera catalán!" que demanava un negre a Nostra Senyora. En aquest sentit, em declaro "negre", em vaig sentir de la mateixa manera, i em van tractar igual. Què faran els Ciudadanos per defensar la "igualtat" dels Ciutadans, o potser no som tampoc ciutadans de ple dret. Ja que només es defensa el dret del més fort?