divendres, 21 de setembre de 2007

Entrevista amb Mònica Sabata de la Plataforma pel Dret a Decidir


Aprofitant l'altre dia el lliurament del III Premi Joan Sardà a la Plataforma pel Dret a Decidir, vam entrevistar la seva portaveu Mònica Sabata. Tal com esmentàvem a la notícia, havíem de publicar-ne un resum a la nostra edició de Vilaweb Sant Boi. Fet i fet, he cregut més convenient publicar-lo al bloc editorial com a espai de reflexió. Espero que us agradi.





Entrevista Resumida a Mònica Sabata,
portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir
Aquesta entrevista es va fer el vespre del dia 14 de setembre
a Sant Boi de Llobregat, després de la Diada.
Vam començar una mica directes, degut a la poca disponibilitat de temps. La primera pregunta era on estava treballant ara mateix: actualment treballa a la institució Linguapax, dedicada a la sociolingüística, i depenent de la Generalitat.
Abans havia estat treballant amb el Ciemen, i després del referèndum del Nou Estatut es va canviar de feina. Els rumors sobre el cas els va desmentir la Mònica, ja que el camí emprés per la Plataforma va ser deguda a decisions internes dels seus membres. De fet, la Campanya que es va triar Decideixo Decidir està allotjada al mateix edifici del Ciemen, i les relacions són bones.
Un altre punt que es va comentar va ser la relació d'entesa amb Sobirania i Progrés, originària també de la Plataforma, i la coordinació entre elles per a la recollida de firmes entre la societat civil. Davant de la proliferació de plataformes civils, estaven oberts a diferents propostes, ja que la mateixa setmana Òmnium Cultural havia ofert un paper de coordinació entre totes elles.
Una de les preguntes es va referir a l'acceptació de la independència de Catalunya per part dels estats de la Unió Europea, i amb un posat seriòs, Mònica Sabata ens va dir que no creia que ho acceptessin. Per això, vam preguntar si els catalans podríem acollir-nos als mateixos drets dels pobles indígenes, que d'acord amb la Declaració aprovada a l'Assemblea de l'Onu, disposen del dret d'autodeterminació. La resposta va ser un somriure amable.
Un altre punt, que ja es va fer present durant els parlaments del Premi Joan Sardà, va ser la relació entre la societat civil, els partits i el poder. Vam acordar que en aquestos moments, calia que la societat civil fos responsable dels seus actes, i trobés un camí per donar resposta a les seves inquietuds. Tanmateix, vam coincidir en que ara mateix ens trobàvem en un moment de discussió i recerca de diferents propostes. I davant de la situació política i social, encara calia lluitar pels drets dels catalans.

Cap comentari: