Sant Jordi ens arriba de Bohèmia

Aquestes vacances d'agost vaig passar una setmana visitant la capital de Bohèmia, Praga. La capital de la República Txeca estava força plena de turistes, i als seus encants, hi afegia uns preus més barats que altres països del voltant com Àustria. Certament, n'hi ha vida bohèmia a Praga, però no tanta com alguns es pensen. Més aviat el país està treballant molt per assolir un nivell de vida més alt. I en aquest cas, és a dir, fent el turista, vaig trobar un Sant Jordi que arribava en cavall des de l'est d'Europa.

A la part antiga de Praga, a la Ciutadella que domina una de les ribes del riu Moldava, s'aixeca entre altres edificis l'esglèsia de Sant Jordi. És un dels edificis més antics visitables, que conformava un convent benedictí. Aquesta esglèsia estava dedicada a Sant Jordi, el patró dels cavallers, en aquest cas de Bohèmia. I a l'entrada presentava la imatge del cavaller matant el drac. Però em vaig adonar que Sant Jordi, a Catalunya, ataca el drac d'esquerra a dreta. I en canvi, a Praga, el nostre cavaller atacava de la dreta cap a l'esquerra. És a dir, com si un vinguès de l'oest, i l'altre de l'est. Un símbol evident de què els bohemis i els eslovacs són un poble eslau, original de l'est d'Europa. De fet, amb germànics: alemanys i austríacs, i hongaresos, conformen la zona de contacte de Mitteleuropa. Una centreuropa on s'entrecreuen camins que s'ajunten i es separen.

Una altra curiositat, l'esglèsia forma part d'un convent benedictí, però femení. És més, l'abadessa del convent havia de ser la filla del rei de Bohèmia, i per tant, amb el títol de princesa. I per als estudiosos de l'antropologia, la cultura dels pobles i els seus drets, l'abadessa o princesa era la única que podia coronar com a reina l'esposa del rei. Aquesta és una versió molt espectacular de la nostra llegenda de Sant Jordi.