La bellesa de la ciutat de Viena és captivadora
per la seva elegància. El vals és el seu símbol, ja que han fet del seu
ball una representació idealitzada de la seva realitat. Aquest ball tan
apolini es correspon amb la seva arquitectura i la bellesa dels seus
palaus, edificis i carrers a la vora del Danubi. Però les aigües del riu
no són sempre d'un blau intens. El verd també té la seva part, i
correspon també a la part amagada sota la seva superfície. Allà també
trobarem un dels conjunts psiquiàtrics més grans d'Europa, l'Otto Bauer.
L'Otto
Bauer és encara més gran que la zona psiquiàtrica de Sant Boi. Sobre
els turons de l'oest de la ciutat, a la part d'Steinhof, s'aixeca tota
una ciutat gairebé. I a sobre es troba una esglèsia magnífica per
atendre als malalts de l'hospital. Preparada per a la pregària, però
apunt per tenir vigilats els malalts mentals que hi acudeixen. No és
extrany doncs, que en una ciutat tan apolínia trobem les excepcions de
la casa dissenyada per Hundertwasser, o que d'aquí sorgís la teoria
psicoanalítica, i l'estructuració d'allò més irracional en l'home com la
psicologia. Així Freud, però també Jung, tenen les seves arrels. No cal
dir, que el tractament de la psique és bàsica, però també el respecte a
la bogeria, i a les seves manifestacions. Una cosa que també forma part
de la naturales humana, i d'allò que la lliga amb Déu.
En la
catòlica Viena, trobarem una gran mesquita, boniques esglèsies
ortodoxes, en un lloc d'encreuament de cultures al mig d'Europa. Aquella
zona d'òsmosi intensa entre l'est i l'oest del continent europeu, la
Mittel Europa en alemany. Però també amb una òsmosi intensa entre el
logos i la psique, separada per un fina membrana, com la ratlla que
dibuixa el riu Danubi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada