dissabte, 8 de juliol de 2006

La Mare i la Filla

La setmana passada vaig anar a buscar el diari El Punt, com cada dia, al quiosc de la Riera Basté. Però aquell dijous estava tancat. Al davant es trobava el cunyat de l'Alfonso explicant als clients habituals que la seva filla havia mort. Només tenia 38 anys. Li deien Paqui, i havia deixat dos nens petits. No la coneixia personalment, potser de vista, però sempre et sap greu per la repercussió en les persones que tractes. En aquest cas, el "meu quiosquer". En aquestos casos, les paraules sempre es queden curtes.
Aleshores vaig marxar cap a una jornada sobre empreses d'inserció laboral que es feia a la biblioteca de la Muntanyeta. Una d'aquestes empreses que es diu Txoko havia de servir la pausa del cafè i l'aperitiu del migdia. A la pausa que van muntar puntualment, només es trobava una noia. I la seva expressió era una mica seriosa. De vegades, no hi donem gaire importància, perquè pensem que són impressions pròpies sense gaire trascendència. Però aquest no va ser el cas.
L'aperitiu del migdia es va suspendre, i extranyat vaig preguntar als responsables de l'acte perquè havien canviat el programa. Va resultar que la cap d'aquest equip, qui dirigia aquestos treballadors amb problemes d'inserció laboral, havia mort el dia abans. El seu nom era Paqui. No calia ser gaire espavilat per lligar caps. En unes hores vaig conèixer més d'aquella persona que durant tots els anys que he estat vivint a Sant Boi. Per a l'Alfonso era la seva filla, i per als altres era la seva mare. En el seu record i de tots aquells que la van conèixer i estimar.

Cap comentari: