dilluns, 3 de febrer de 2014

Diàlegs de Joan Mascaró amb l'Índia

L'any passat vaig demanar uns llibres a l'editorial Moll, que em van ser enviats de seguida. Una campanya de suport per internet havia fet que donés un cop d'ull al seu catàleg, el qual em va fer recordar En Joan Mascaró, i el seu magnífic llibre "Llànties de Foc". Com que ja el tenia, em vaig fixar en uns altres, com el de "Diàlegs amb l'Ìndia", que he acabat de llegir aques mes de gener. Entremig han coincidit tota una série de notícies relacionades entre Catalunya i aquest llunyà país. La visita castellera als govindes, o el casament d'una rica hereva hindú a la ciutat de Barcelona, fins a les més recents com l'entrevista periodística amb el rector de la universitat americana de Harvard, o les relacionades amb una empresa mixta que importa xals del Caixmir.

Les relacions de Catalunya amb l'Índia han estat fluctuant entre un eix espiritual, i un altre més material. Al primer trobaríem el filòsof i religiós Raimon Panikkar, i també Mascaró. Vicenç Ferrer, així com altres, es trobarien en un camí intermig. Aquesta dimensió espiritual amara la perspectiva cultural entre catalans i altres pobles d'aquell subcontinent. Però com explicita Joan Mascaró en el seu llibre, allò més important és l'esperit que es manifesta en la nostra vida, i la comunió amb Déu com un tot.

El llibre editat per Moll és precisament un recull de textos, pròlegs i escrits aplegats al voltant d'aquesta idea. Des de la justificació de les traduccions poètiques de l'autor, amb l'ànim d'arribar a tots els lectors, especialment als oients. Fins a la cosmogonia de les religions hindú i budista. De paraules de saviesa fetes per homes i adreçades a d'altres, del lligam entre Orient i Occident, sense maniqueismes ni dualitats contraposades. D'allò oriental que sembla politeista, o panteista, però que hom pot trobar també en les nostres religions monoteistes. És allò que ens fa conscients, malgrat tot, de la nostra unitat amb l'univers, i amb Déu. I del camí que representa la nostra vida per assolir aquesta comunió.

Després d'admirar de lluny les idees de Gandhi, els viatges dels famosos Beatles, de veure films com la "Boda del Montsó", etc.... resulta que aquí a Catalunya vam tenir una boda de pel.lícula, que Panikkar resta enterrat al petit cementiri de Tavertet, i que en Mascaró va construir un pont de paraules entre aquestes galàxies, que conformen moltes estrelles, i que a manera de petites llànties de foc van il.luminant les nostres passes per la terra.

Cap comentari: