diumenge, 15 de desembre de 2013

Crònica d'un GAP de Quinze Anys

El dia 12 de novembre es va fer un acte de presentació del Club d'Ex-Alumnes de Gestió i Administració Pública- GAP de la Universitat de Barcelona. Va ser un dimarts al vespre a la facultat de Dret. Em vaig assabentar de rebot gràcies a una ex-companya. En una aula al costat de l'entrada van anar entrar els conferenciants, alumnes de l'actual curs lectiu i alguns exs, que ens vam saludar amb afecte. A primer cop d'ull, feia gràcia veure les noves fornades procedents de mar enllà, fills de la immigració dels anys 2000, i comparar-les amb les primeres promocions que èrem fills de la immigració dels seixanta i dels setanta.

A la taula de ponents es trobaven el Domenec Sibina, actual secretari de la Junta de la Facultat, la Marina Soler, que porta l'Escola de Postgraus, el Jordi Aguilar, i el Jordi Garcia, gestor dels ex-alumnes de la UB amb el nom d'Alumni, i l'Anna Passolas com a president del club d'Ex-Gap. La Margarita Camós presidia l'acte com a cap d'estudis. Tenint en compte que ara ja estem passant d'una diplomatura a un grau. Va ser interessant escoltar a cadascú davant d'una sala prou plena. Tanmateix, va ser un acte semblant al que vam fer a finals de la nostra diplomatura, això ja fa uns quinze anys. Si sabéssim anglès diríem que havíem cobert un "gap" de molt de temps, sense pensar que no estàvem pas fent la pel.lícula del "Dia de la Marmota".

Van reiterar els bons desitjos i buscant les oportunitats que es poden trobar avui dia, en un moment difícil. Ja al seu dia s'enfocaven les coses per cobrir secretaris municipals i tècnics tributaris. Fins i tot, es va tornar a parlar d'una carta que s'enviaria als responsables de les administracions públiques per millorar el reconeixement de la diplomatura. En fi, almenys les promotores del grup d'ex-alumnes van ser més realistes, i van tenir en compte que si hom no es fa respectar pas, ningú no ho farà per tu.

Han passat força anys, i sembla que la vorera de muntanya de la Diagonal no ha canviat gaire. Dintre de la Universitat és com la panxa del bou, encara es vol competir provincianament amb altres universitats de l'estat pel nombre d'alumnes, quan el món es veu des d'una perspectiva global i enfocada cap a aspectes qualitatius. Han passat moltes coses fora, bones i dolentes, però que afecten a l'administració pública especialment a l'Europa Occidental. La bonança econòmica va comportar l'augment de la corrupció, els vincles espanyols entre economia i política han arrossegat al pou les hisendes públiques i la crisi actual, al desprestigi dels partits polítics i les administracions com a bons gestors, que ho poden ser, però que s'han subordinat a interessos particulars i no al bé comú. Les normes administratives i legals s'han convertit en una selva on mana el més fort, en funció del carnet i els interessos, on el poder legislatiu i judicial estan sota el poder absolut de l'executiu, especialment de Madrid. Uns gestors que no responen davant de ningú, "irresponsables" en certa manera. I a qui molta gent els va votar, a dreta i esquerra, a cadascú la seva responsabilitat, incloent la dels funcionaris.

Solucions n'hi han, però cal fer molta feina per redreçar la situació. I en primer lloc cal garantir la independència de l'administració, tant privada com pública, de la direcció "política". Cal recuperar el valor de l'autoritat davant de l'excés de potestat, sense contrapesos adients. I el valor de l'autoritat es fonamenta també en la llibertat i en la responsabilitat. Aquest és realment l'espai que els diplomats, i sobretot, oficials administratius hem d'aconseguir omplir tots junts per obrir nous camins. La qüestió, després de quinze anys, encara ens l'hem de plantejar els antics i nous alumnes.

Cap comentari: