diumenge, 30 de desembre de 2012

Prim, Prim, Prim i mort ... de gana?

Està bé que es facin conmemoracions al voltant del 200 aniversari del naixement del general Prim, que es farà precisament l'any 2014. Les celebracions són molt lluïdes, els vestits militars força ben fets, aprofitant que el dia 27 de desembre del 1870 es va produir l'atemptat polític que va acabar amb la seva vida. A Madrid en saben molt d'aquestes coses d'honorar els morts, sobretot, si ells mateixos els traspassen. I sinó que li preguntin a José Rizal. Les intencions d'aquestos actes poden ser correctes, però tothom vol escombrar cap a casa seva.

Ja es veu que el diàleg democràtic traspua per tots els racons de la capital de l'estat. I està bé que es recordin de personatges catalans famosos i relevants en la governació de l'estat espanyol. Com Víctor Balaguer, Pi i Margall, etc... on els jocs de poder eren més equitatius entre els diferents pobles de l'estat. També en trobaríem uns quants d'aquestos personatges a l'estat francès: cal recordar el pintor Rigalt, Aragó, o el mariscal Jofre. En Francesc Pujols va defensar aquestes opcions en "La Solució Cambó", però va comprovar amb amargor que això només era vàlid en un marc català, vista la repressió política que va patir. En tot cas, es va adonar que calia ampliar aquesta solució a tot el món.

Tanmateix el diàleg passa molt sovint a l'"ultima ratio regis", és a dir, al monopoli de la força, que no és ben bé el joc del Monopoly amb fitxes d'armes. Quan es traspassen les línies vermelles que a Madrid han decidit, es va per la via directa. Per sort, això està molt mal vist a nivell internacional de la Unió Europea i de la Nato. Ara es fan servir altres estratègies, de caire indirecte, però efectives per a establir un setge en tota regla. Sobretot, en l'àmbit econòmic, amb la interrupció dels subministraments a l'enemic de tipus monetari o mercantilista, com el crèdit, o l'increment de la pressió fiscal a nivell públic i privat.

Tenim clar que el castell català acostuma a ser més petit, i actualment tenim força problemes defensius. Cal tenir en compte que els fossats del castell estan plens també de molta porqueria, i que l'aigua bruta no deixa veure per on s'escolarà tot. Fins al 2014 estic segur que tindrem molts moments per escoltar la famosa canço de la Trinca "Prim, prim, prim... i morts de ... gana"? Com deia un escriptor català que va escriure un llibre titulat precisament "La Fam", aquesta és font d'espavilament personal i col.lectiu, sens dubte. Esperem que no ens calgui remenar massa les escombraries per trobar allò que desitgem.