dimarts, 25 de desembre de 2012

Defensant la VIX Naturae Medicatrix

Aquestos dies de brogit consumista que ens allunyen del repòs i del silenci que hauria d'acompanyar el temps de Nadal són els que perverteixen el seu sentit. Preferim omplir la nostra buidor amb presses i objectes. I ja ens costa prou fer el pessebre i anar a veure els pastorets, tal com estan les coses. Per sort, de tant en tant, encara tenim aquella sensació de recolliment per poder parlar i escoltar. I això es fa amb delit quan hem agafat aquell llibre que teníem pendent a la nostra biblioteca, i confirmar que ha estat una gran troballa. Està escrit pel metge valencià Enric Costa, l'any 1994. Son títol és expressiu, però la seva intenció no és la que ens imaginem: "S.I.D.A. Juí a un virus innocent. Història d'una al.lucinació".

Es tracta d'un llibre molt ben raonat i conscienciós sobre aquesta malaltia, i en la qual, com en un judici, fa d'advocat defensor del virus VIH acusat d'aquestos crims. Com diu el Cant de la Sibil.la, "en el dia del Judici tothom sabrà si ha fet servici". I l'Enric Costa ens fa palès que el virus és el boc expiatori dels mals de la nostra societat. Abastant una perspectiva àmplia de la història biològica i social de la Humanitat, i passant a debatre les proves contra el virus pressumptament assassí, fins a a rebatre-les amb intel.ligència.

Potser algunes coses poden discutir-se, és clar, però el marc conceptual és clar. Cal tenir en compte que la natura ha dotat als homes d'unes armes defensives a nivell biològic molt bones. I que ens han permès sobreviure i adaptar-nos al món. Ara amb els avenços mèdics es fa evident que intentem adaptar el món a l'home, i això és un error de base. La societat moderna ha comportat avantatges, però ha fet la persona dependent d'aquesta mateixa societat. Ja no és autònom, ni per guarir-se, ni per la contaminació en què estem immersos: tant a nivell bacteriològic, com del medi ambient aquàtic, gasòs o terrestre. Això afecta a la nostra vida, a com vivim, i en quines condicions. És aquell perill que va denunciar Mary Shelley amb el seu "Frankenstein", vivim com si fòssim zombis?.

El doctor Costa obre el camí a reconsiderar i valorar la tradició mèdica dels mil.lenis anteriors en la seva gran vàlua conceptual. En el treball del metge per ajudar al pacient a guarir-se material i espiritualment. No hi ha VIH si no hi ha ocasió per atacar a la persona. Cal enfortir la "Vix Naturae Medicatrix", la força natural protectora o defensiva de cadascú. Un sistema immunològic fort no deixaria passar la malaltia. I si estem febles, tot ens pot ferir. Hem d'evitar confondre les causes amb les conseqüències, principi de tot raonament científic. Per sort, ja n'hi ha més gent que està treballant en redreçar les parets de la medicina.

A Catalunya tenim un exemple ben clar amb la fortalesa inexpugnable de Cardona. Situada dalt d'aquest imponent tossal, no la pogueren rendir mai sense que els de dins ho fessin per causes alienes. Per això, al 1714 va haver de capitular després de Barcelona. La societat catalana estava feble, i aleshores van entrar els Borbons. De fet, no van entrar, ja hi eren dins nostre. Però el cos català tenia les defenses immunològiques dèbils. Ara després de 300 anys, els catalans ens estem reforçant per poder vèncer les malalties que tenim.

Cap comentari: