Prim, Prim, Prim i mort ... de gana?

Està bé que es facin conmemoracions al voltant del 200 aniversari del naixement del general Prim, que es farà precisament l'any 2014. Les celebracions són molt lluïdes, els vestits militars força ben fets, aprofitant que el dia 27 de desembre del 1870 es va produir l'atemptat polític que va acabar amb la seva vida. A Madrid en saben molt d'aquestes coses d'honorar els morts, sobretot, si ells mateixos els traspassen. I sinó que li preguntin a José Rizal. Les intencions d'aquestos actes poden ser correctes, però tothom vol escombrar cap a casa seva.

Ja es veu que el diàleg democràtic traspua per tots els racons de la capital de l'estat. I està bé que es recordin de personatges catalans famosos i relevants en la governació de l'estat espanyol. Com Víctor Balaguer, Pi i Margall, etc... on els jocs de poder eren més equitatius entre els diferents pobles de l'estat. També en trobaríem uns quants d'aquestos personatges a l'estat francès: cal recordar el pintor Rigalt, Aragó, o el mariscal Jofre. En Francesc Pujols va defensar aquestes opcions en "La Solució Cambó", però va comprovar amb amargor que això només era vàlid en un marc català, vista la repressió política que va patir. En tot cas, es va adonar que calia ampliar aquesta solució a tot el món.

Tanmateix el diàleg passa molt sovint a l'"ultima ratio regis", és a dir, al monopoli de la força, que no és ben bé el joc del Monopoly amb fitxes d'armes. Quan es traspassen les línies vermelles que a Madrid han decidit, es va per la via directa. Per sort, això està molt mal vist a nivell internacional de la Unió Europea i de la Nato. Ara es fan servir altres estratègies, de caire indirecte, però efectives per a establir un setge en tota regla. Sobretot, en l'àmbit econòmic, amb la interrupció dels subministraments a l'enemic de tipus monetari o mercantilista, com el crèdit, o l'increment de la pressió fiscal a nivell públic i privat.

Tenim clar que el castell català acostuma a ser més petit, i actualment tenim força problemes defensius. Cal tenir en compte que els fossats del castell estan plens també de molta porqueria, i que l'aigua bruta no deixa veure per on s'escolarà tot. Fins al 2014 estic segur que tindrem molts moments per escoltar la famosa canço de la Trinca "Prim, prim, prim... i morts de ... gana"? Com deia un escriptor català que va escriure un llibre titulat precisament "La Fam", aquesta és font d'espavilament personal i col.lectiu, sens dubte. Esperem que no ens calgui remenar massa les escombraries per trobar allò que desitgem.

Defensant la VIX Naturae Medicatrix

Aquestos dies de brogit consumista que ens allunyen del repòs i del silenci que hauria d'acompanyar el temps de Nadal són els que perverteixen el seu sentit. Preferim omplir la nostra buidor amb presses i objectes. I ja ens costa prou fer el pessebre i anar a veure els pastorets, tal com estan les coses. Per sort, de tant en tant, encara tenim aquella sensació de recolliment per poder parlar i escoltar. I això es fa amb delit quan hem agafat aquell llibre que teníem pendent a la nostra biblioteca, i confirmar que ha estat una gran troballa. Està escrit pel metge valencià Enric Costa, l'any 1994. Son títol és expressiu, però la seva intenció no és la que ens imaginem: "S.I.D.A. Juí a un virus innocent. Història d'una al.lucinació".

Es tracta d'un llibre molt ben raonat i conscienciós sobre aquesta malaltia, i en la qual, com en un judici, fa d'advocat defensor del virus VIH acusat d'aquestos crims. Com diu el Cant de la Sibil.la, "en el dia del Judici tothom sabrà si ha fet servici". I l'Enric Costa ens fa palès que el virus és el boc expiatori dels mals de la nostra societat. Abastant una perspectiva àmplia de la història biològica i social de la Humanitat, i passant a debatre les proves contra el virus pressumptament assassí, fins a a rebatre-les amb intel.ligència.

Potser algunes coses poden discutir-se, és clar, però el marc conceptual és clar. Cal tenir en compte que la natura ha dotat als homes d'unes armes defensives a nivell biològic molt bones. I que ens han permès sobreviure i adaptar-nos al món. Ara amb els avenços mèdics es fa evident que intentem adaptar el món a l'home, i això és un error de base. La societat moderna ha comportat avantatges, però ha fet la persona dependent d'aquesta mateixa societat. Ja no és autònom, ni per guarir-se, ni per la contaminació en què estem immersos: tant a nivell bacteriològic, com del medi ambient aquàtic, gasòs o terrestre. Això afecta a la nostra vida, a com vivim, i en quines condicions. És aquell perill que va denunciar Mary Shelley amb el seu "Frankenstein", vivim com si fòssim zombis?.

El doctor Costa obre el camí a reconsiderar i valorar la tradició mèdica dels mil.lenis anteriors en la seva gran vàlua conceptual. En el treball del metge per ajudar al pacient a guarir-se material i espiritualment. No hi ha VIH si no hi ha ocasió per atacar a la persona. Cal enfortir la "Vix Naturae Medicatrix", la força natural protectora o defensiva de cadascú. Un sistema immunològic fort no deixaria passar la malaltia. I si estem febles, tot ens pot ferir. Hem d'evitar confondre les causes amb les conseqüències, principi de tot raonament científic. Per sort, ja n'hi ha més gent que està treballant en redreçar les parets de la medicina.

A Catalunya tenim un exemple ben clar amb la fortalesa inexpugnable de Cardona. Situada dalt d'aquest imponent tossal, no la pogueren rendir mai sense que els de dins ho fessin per causes alienes. Per això, al 1714 va haver de capitular després de Barcelona. La societat catalana estava feble, i aleshores van entrar els Borbons. De fet, no van entrar, ja hi eren dins nostre. Però el cos català tenia les defenses immunològiques dèbils. Ara després de 300 anys, els catalans ens estem reforçant per poder vèncer les malalties que tenim.

Els Camins de les Rebaixes

Aquest Nadal del 2012 se'ns presenta rebaixat abans d'arribar als dies de Reis. Les il.lusions, tant polítiques, com socials i econòmiques, han quedat força aigualides. El mateix fred és, fins i tot, aigualit, massa temperat per a les èpoques que vivim. Doncs els neguits personals superen les esperances d'un futur millor, d'un futur que creiem fonamentat en una prosperitat material. I aquesta ja se l'han menjat uns quants responsables una dècada abans, amb la col.laboració de molta gent, per passiva o per activa.

L'acudit del Nadal del 2012 va ser "benvingut 2013!", amb la idea de saltar-se el temps, per arribar a la meta airosos. Acabant l'any, la realitat ens diu que el vinent encara serà molt més cru, i caldrà empassar-nos aquesta amargor. A Madrid han aplicat el "catenaccio", i el "Santiago y cierra España", per això el 2013 serà un any perdut. L'Estat acollarà als de baix, i  esperen que en el vaixell no entri més aigua tancant els compartiments estancs. Però la tempesta és impressionant, i molts s'ofegaran. Al Principat ja ens podem preparar, que voldran enviar-nos al fons del mar. No podem continuar fent cas d'unes ordres suicides, i caldrà fer via.

Les solucions existeixen, i cadascú haurà de mirar quina triarà. Tampoc no crec que Hispania s'acabi del tot, com apunta el magnífic llibre: "Delenda est Hispania". Però segur que patirà una gran rebaixa, molt més sentida tenint en compte que ningú s'enrecorda del Campionat del Món ni de l'Europeu de futbol, oi? L'autor del llibre, Albert Pont, va fer una presentació del seu llibre, i de les raons que hi exposa, molt amena i entenedora per a tothom. Va ser agradable veure entre el públic persones del poble que no pertanyien a cap partit polític, i que hi eren per escoltar amb les orelles ben obertes. A fe que vam gaudir de l'acte.

Després d'una setmana intensa a Sant Boi, el cansament ens venç. Sentim el pes de les pedres que haurem d'empenyer per obrir camí, però sabem que el goig del treball ben fet ens reviscolarà amb escreix. Com els pastors al mig de la muntanya, esperem secretament l'anunci de l'Àngel, i que torni a ser Nadal per poder arribar a l'establia.

Paciència dins l'Atzur

Hi ha un llibre d'astronomia que es titula així. Amb l'afegit L'Evolució del Cosmos. El seu autor és Hubert Reeves, del Quebec, traduït del francès per l'editorial Empúries l'any 1985. Un bon llibre sobre cosmologia, encara que aquest autor potser no sigui tan famós com els senyors Stephen Hawkings o Carl Sagan. Va bé per poder anar des d'una perspectiva inimaginable, i anar davallant per una escala enorme. Aquesta escala ens arriba fins al filòsof català Francesc Pujols. Ell tenia una perspectiva molt àmplia de la vida, però també era conscient que calia tenir molta paciència. No debades, també va escriure el seu "Llibre de Job", reeditat el 2007.

Encara més, després de dècades sense reedicions ni reimpressions, enguany el 2012 es reedita el seu gran llibre "Concepte General de la Ciència Catalana". El Nadal ens portarà un acte al seu Ateneu Barcelonès que tant va trepitjar aprofitant la tant desitjada reedició d'aquest llibre en un bon format. Enlloc de paper, els catalans també gravaríem les seves paraules en marbre, com va fer Salvador Dalí al davant del seu Museu de Figueres. Genis que es tenien una gran devoció, tot i que Dalí no es relacionava tant amb el gran Alexandre Deulofeu, doncs el tenia massa aprop de casa seva. Alguna sucosa anècdota es pot trobar en el llibre "Els Darrers Mots" d'en Deulofeu editat pel seu net.

Aquestos genis van aixecar les anècdotes de l'Eugeni d'Ors a categories filosòfiques i històriques que portaran la raó catalana a il.luminar els segles vinents. Nosaltres serem com els Reis Mags que seguiran aquestos estels vivents que ens van ensenyant el camí.
Gràcies a tots ells podrem superar els temps difícils que vindran, amb l'esperança posada en un futur que farà justícia als catalans. Més enllà de les Generalitats, partits, polítiques, estats enemics, i altres dels quals, com ens diu la Bíblia, no quedarà pedra sobre pedra. "Nadal Encara" diu la nadala occitana, i nosaltres respondrem amb el "25 de Desembre", cantem amb fe.