dissabte, 24 de novembre de 2012

Democràcia sense Demòcrates?

Cada votació és important en democràcia, cada persona dona el seu vot per a una opció. Pot ser per a una persona o per a una cosa. Hom pensa que la propera és la més important de la història, o ens ho fan pensar. Doncs dependrà de les coses en joc, però sobretot de la perspectiva de la gent. Tanmateix, les eleccions no deixa de ser un instrument més de la democràcia, entre d'altres com poden ser la divisió de potestats o d'autoritats, l'imperi del dret, etc... que conformem un conjunt, un tot general que anomenaríem democràcia. I són instruments en mans de les persones, aquestes són les protagonistes. Per què de què serveix la democràcia sense demòcrates?

És més, val més tenir o ser? Els filòsofs, pensadors i religiosos responen que és més important ser en aquesta vida, que tenir moltes coses. Per això, és més fàcil fer un referèndum a la Gran Bretanya, amb la seva tradició consuetudinària, que a Espanya. A la Gran Bretanya, tot i que encara són un imperi, són demòcrates. Mentres que a l'imperi espanyol tenen "democràcia" però no són "demòcrates".


La Segona Restauració Borbònica, d'aquestos 30 anys, va ser una estafa o una comèdia?. La defensa dels privilegis dels espanyols, i sobretot dels poderosos, davant dels altres pobles i els humils, així com la continuació dels anys de perjuri, tant d'uns com d'altres, no seria el despotisme il.lustrat, que acaba amb revolucions, i amb coses com les de Líbia? En el fons, la transició va ser la continuació de l'esperpento que va explicitar Valle-Inclán. Podem recordar la modificació de la Constitución Española en quinze dies? I per a això calia fer un referèndum per a l'estatut de Catalunya, i després al Tribunal Constitucional després de quants anys? Quina presa de pèl! Cada dia es veu més que la democràcia "espanyola" s'està quedant sense demòcrates, i tot va com l'ordeno i mando, cosa més evident! O potser serà que no, que resulta que els demòcrates d'España s'estan quedant sense democràcia?

Però els catalans també ens hauríem d'adonar que nosaltres hem de fer neteja, agafar aigua i sabó, i rentar-nos bé, molt bé. Ser conscients que la llibertat comporta baixar del cotxe luxós i agafar un d'utilitari, significa llogar un cotxe abans que no pas comprar-lo, i molt sovint anar a peu i en bicicleta. Em sap greu dir-ho, però la majoria de partits polítics defensen la "seva" paradeta, posada enmig d'aquestes rambles de Catalunya. El producte que venen està una mica passat, i fa pinta de "congelat", fins i tot aquells que diuen que "són" el poble i els més "progres". La llibertat ens demana fer una tasca de reflexió profunda, de deixar coses enrera, fins i tot la Generalitat, per fer foc nou i tornar a començar. I aquesta llibertat estic segur que és tant beneficiosa per als catalans com per als castellans.

Cal mostrar la nostra ensenya, però també hauríem de deixar de donar voltes a la rotonda. El llibre "Els Darrers Mots" d'Alexandre Deulofeu , editat pel seu net Juli Gutiérrez Deulofeu, recull un petit diàleg amb l'Abelardo Gabancho. "- Per què les cultures estan condemnades a desaparèixer després de repetir-se? i el nostre Alexandre li va contestar: - Perquè no han estat capaces d'ensenyar l'home a conèixe's a si mateix i doncs a escapar del seu destí material!".