dimarts, 21 de desembre de 2010

Oficis que es Perden: els Caixers

Obra del Josep Nogué
Hi ha un llibre editat per l'editorial Millà, dintre de la col.lecció de la Biblioteca Popular Catalana, que es titula així. La seva portada s'il.lustra amb  el gravat antic d'uns artesans que serren fustes. En el seu interior trobarem diferents oficis que a l'any 1981 ja es consideraven en via d'extinció, bàsicament per la manca de professionals i pels avenços tècnics. Una llista que arrenca explicant els gremis , i els diferents oficis com llauners, ferradors, vidriers, fusters, etc ... Tota la gent dedicada a una feina especialitzada, la qual cobria les necessitats més importants de la seva societat. Que avui dia el seu nombre hagi minvat tant, no vol dir que deixin de ser molt importants. No ens enganyem, sempre seran necessaris. Una altra qüestió serà qui farà aquest ofici, ni des d'on el farà. Ja diu la dita que "val més un bon ofici que un benefici", com a mostra del predomini i prestigi que havien tingut. Per desgràcia, en la societat on vivim ara preval el benefici. I altres professions han passat al davant.

Tot i així, ens podem trobar que unes quantes d'aquestes professions també estan en vies de desaparèixer. Aquest seria el cas dels caixers, ja que la mort de les caixes d'estalvi comporta la seva desaparició. Ja hem vist que l'automatizació els ha deixat sense una part de la seva feina, i per l'altra banda, la seva funció de rigor i serietat queda aparcada davant les consignes de comercialitat i les exigències dels clients.

Aquestos dies s'ha publicat en un diari de gran tirada que la principal caixa d'estalvis es convertirà en un banc el proper any 2011. Cal ser ben conscients que serà el final d'un procés que acabarà amb un model financer català, i que aquest procés es va engegar fa molts anys. Amb el nomenament d'un director general que va canviar la guardiola per una estrella de Miró es van començar a fer força moviments en una direcció més o menys prevista: la internacionalització del sistema financer català mitjançant la metamorfosi de les caixes d'estalvi, després del fracàs dels bancs. D'aquelles pluges d'estrelles daurades en temps de bonança ens han arribat aquestos llots de crisi, i de maresmes perilloses. Caldran bones naus adaptades per poder fer la travessa dels anys vinents.
Això sí, potser de caixers ja no en quedaran, tot seran gestors. I esperem que els propers anys poguem reprendre una economia fonamentada en una societat sana, ja que és la societat la base de tot. No a l'inrevès, com ens volen fer creure. L'editorial tindrà la sort de fer una nova tirada del llibre incloent aquest ofici de caixer, que estarà en perill d'extinció com la filosofia d'En Josep Moragues, el fundador de la Caixa d'Estalvis per a la Vellesa i de Pensions de Catalunya i Balears . Potser tant com la desaparició dels estalvis per a la vellesa i de les pensions que molts han cotitzat durant tants anys.

Cap comentari: