dimecres, 15 de desembre de 2010

L'Espelma de Santa Llúcia

Aquesta setmana celebrarem la 60ena Nit Literària de Santa Llúcia, la qual tindrà l'apogeu aquest divendres 17 a l'Àtrium de Viladecans. Diem aquesta setmana perquè s'han realitzat diferents actes organitzats per Òmnium Cultural al Baix Llobregat. És una bona notícia que en un territori amb un nivell cultural tan baix, no només de cultura catalana, siguem capaços de realitzar un acte d'aquesta categoria. És una satisfacció personal i col.lectiva enmig d'aquestos dies curts, on la foscor ens senyoreja i ens quedem endormiscats. Malgrat les dificultats tenim l'empenta necessària per encendre una espelma, i a l'empara de la seva petita llum poder cosir, o fins i tot, llegir, sabent que anem cosint lletres i paraules, frases i paràgrafs que ens il.luminen l'esperit.

Tot això ho vam viure, i ho vam sentir, durant l'homenatge que es va fer al professor Joan Solà el divendres 10 de desembre al casal de Cal Ninyo de Sant Boi. Després de la presentació d'en Jaume Sans, en nom d'Òmnium Cultural del Baix Llobregat, vam poder escoltar la magnífica conferència de la professora Laura Borràs, antiga alumne, i deixeble seva. Mitjançant la seva sentida exposició vam poder acostar-nos i entendre la figura d'un mestre. D'un Joan Solà que va lluitar com un lleó per defensar la nostra llengua.


Entre les virtuts d'aquest professor, jo destacaria l'honestedat i l'entusiasme en el seu ensenyament. Si de petits rebem més educació que ensenyament, de grans un bon mestre arriba a transmetre els seus coneixements de manera que assimilem l'educació a un nivell superior. Va ser un bon mestre, doncs va tenir bons mestres com Pompeu Fabra o Joan Coromines, i va tenir la sort de dedicar-se amb passió a la seva feina. I tota aquesta lloança del Joan Solà es va manifestar esplèndidament per boca de la Laura Borràs. Us puc dir que per mi va ser una de les millors conferències que he escoltat, i que a més a més, em va fer reflexionar. La gran virtut de tot plegat va ser que una possible elegia es va transformar en un pregon agraïment per una vida dedicada a la llengua catalana, i a la seva defensa. Per tot allò important que cal valorar i si cal, com va dir ell, plantar cara. Que malgrat tot, ens poguem reconèixer en el mirall, il.luminats per la feble però poderosa llum d'una espelma encesa la Nit de Santa Llúcia.