divendres, 4 de febrer de 2011

Ni rendició ni independència: drets civils

Després de la nova etapa encetada després de les eleccions al Parlament de Catalunya, i de tot allò que està tornant com si no haguès passat res aquestos anys, apareixen declaracions públiques per donar resposta a la gent, que està confosa i sense veure-hi clar. Certament són moments difícils per a tothom, i cal afrontar-los amb el cap clar i el cor serè.

A més de la crisi moral, política i econòmica hem de tenir present que en aquestos moments no comptem amb gaires suports nacionals ni internacionals per assolir la llibertat com a catalans. Ni la majoria d'habitants del Principat ho volen pas, ni els Estats de la Unió Europea ni els Estats Units d'Amèrica ens tenen en compte per a res. Per això considero que només ens queda la lluita pels drets civils, i aquesta no passa per cap administració pública actual.

Cal fer reflexió i també memòria de tots els esdeveniments passats per retrobar un camí bo per arribar al nostre destí com a persones i com a poble. I cal recular més enllà dels anys d'aquesta Segona Restauració Borbònica, i més enllà de la Segona República. Jo sóc dels que crec que cal retornar al moment on tota Catalunya se'n va anar en orris. Cal reivindicar els drets i les constitcions de Catalunya de 1705, que són les nostres i les úniques legitimades pel nostre poble i jurades pel comte de Barcelona. La resta ha estat sempre entrar en el laberint de la pell de brau, quan hem de sortir del laberint del minotaure. Els drets i constitucions de Catalunya són i seran el nostre fil d'Ariadna.

Cap comentari: