dimarts, 1 de setembre de 2009

Anant amb Compte pels Paisatges del Ter


Aquest mes de juliol vam anar a veure el tros del sender GR-210, anomenat de Vora Ter, que va des de Montesquiu fins a Borgonyà. Vam arribar en tren des de l'Hospitalet fins a Sant Quirze de Besora, i vam enfilar cap al Parc de Montesquiu que pertany actualment a la Diputació de Barcelona. En una bona situació, i ben cuidat, és un parc relativament petit, però que ofereix moltes possibilitats al turisme familiar. Un senzilla ruta per l'Obaga del castell ens pot portar fins al poble de Montesquiu, travessant la via del tren, la central elèctrica i el riu. Val la pena la visita al poble de Montesquiu, i veure la casa on va nèixer el Carles Muñoz Espinalt, patriota i excel.lent psicòleg, que volia agermanar la forma i el fons de la vida de cada persona.
Després de dinar a Montesquiu vam enfilar cap a la nova ruta turística batejada com a Paisatges del Ter, que segueix les seves ribes fins a la desembocadura. Tot i que encara hi ha trossos incomplets, alguns ja s'han obert. Tanmateix, caldria tenir esment del nivell de dificultat que impliquen. Certament hi ha llocs que només són aptes per a excursionistes experimentats. Almenys en alguns trossos del trajecte fins a Borgonyà, colònia industrial pertanyent a Sant Vicenç de Torelló.

A la web de Paisatges del Ter el recorregut està ben senyalitzat i temporitzat, i a la realitat s'hi adiu correctament. Però hi ha un parell de punts d'alta dificultat, si no s'està acostumat a trescar per la muntanya. No hi compto, per la seva incongruència, quan passada la Masia de l'Illa ens trobem que el GR segueix la vora del riu per un caminet ple d'ortigues, que dificulten el camí. Una cosa innecessària si es segueix el camí que passa per mig de la plantació d'un bosc, i que va a parar al mateix lloc. Però sí quan a partir d'allà es va a pujar al Serrat del Balcó, on amb un punt delicat de força desnivell s'ha procedit a fer un esglaó lateral poc consistent. En cas de pluja, existeix el perill d'una relliscada. Un altre punt no tant complicat, però que també requereix alguns equilibrismes quan cal remuntar el camí que passa vora la via del tren. D'allà fins a Borgonyà ja queda poc tros, per això.
La bellesa de la ruta queda alterada per les obres de desdoblament de la carretera fins a Ripoll. Són obres de molta envergadura, i deixaran unes cicatrius fondes en el territori, molt visibles abans des del Molí de l'Espona. L'arribada a Borgonyà revifa els ànims cansats, i una visita al poble i colònia industrial s'ho val. Tant per a les ombres tan agraïdes durant l'estiu com per a l'acolliment de la seva gent.
Respecte a la valoració global d'aquest tram del GR-210, crec que els seus valors naturals són molt alts, amb el bosc de ribera i la seva fauna i flora. Ha estat un bona idea, que cal treballar encara molt més. Pel que fa a nivell de bicicleta, caldria també fer millores en la senyalització i orientació del camí. I que caldria assenyalar el nivell de dificultat, si es vol obrir als turistes i fer una nova ruta a tenir en compte en el nostre país. Cal felicitar als autors de l'excel.lent web de Paisatges del Ter, però cal fer que les rutes reals siguin del mateix nivell, i això portarà més temps. Creiem que val la pena.