divendres, 28 d’agost de 2009

Car París - I


París, com Madrid, capital de l'altre estat, ens és molt car. I aquesta paraula l'esmento per tot els seus significats: per una banda, és una ciutat estimada, tant per l'afegit romàntic com per la idealització política; per l'altra banda, cara pels seus preus i el cost de vida. Jo afegiria al "car" el sentit antic que té de la conseqüències que aquestes coses tenen per als catalans. Durant aquest mes d'agost he visitat com a turista la ciutat de París. No he escapat als seus encants, però em sembla que hi estic prou imnunitzat, i he descobert les seves coses bones i també les dolentes. M'he patejat gran part de París, a peu i en transport públic, que és la millor manera de conèixer món. He format part d'aquest nombrós grup de turistes que, tot i la baixada d'un 15%, conformaven una gernació per la ciutat. Compartint lloc amb els parisencs, els altres francesos dels departaments, i els que provenen de les ex-colònies: negres de l'oest d'Àfrica i moros del Magreb. Que per un moment em semblava que més que a Paris estàvem a "l'Afric".

Durant els mesos de juliol i agost podeu aprofitar que és temporada baixa a la ciutat. L'alta comença al setembre amb els congressos i fires!. Vam trobar allotjament a l'Hotel BeauSejour, petit, clàssic i agradable, un dels pocs amb jardí, un luxe en aquestos dies d'agost en que hi va fer tanta calor a la ciutat. La gent jove s'aplegava cada nit a les ribes del Sena per beure, parlar i divertir-se a la fresca.
A més dels monuments destacats com la Torre d'Eiffel, de les catedrals, també vam recòrrer bona part dels seus museus. La mida de tota la ciutat és gran. Tant gran que no te l'acabes, i calen encara més dies. Però et pots fer una bona idea del seu atractiu cultural, i del seu esperit més vital, més polit i endreçat si el comparem amb qualsevol altre ciutat d'aquesta banda de la frontera. Potser Barcelona recull una part d'aquest esperit a una escala més reduïda, és clar.
Cal destacar que els preus són molt alts per a les nostres butxaques, ja no parlem del preu dels pisos o dels lloguers. El govern francès va rebaixar una part de l'impost en la restauració en alguns productes, cosa que va fer passar un cafè exprés de 2,20€ a 2€ !. En fi, que el turisme fa molt per la ciutat i que es cuida, i es vigila, amb la policia que faci falta, i avisant dels carteristes per tot arreu. Una presència discreta però efectiva, i amb un tracte de guant blanc, la veritat. Una altra cosa que em va sobtar va ser en aquest sector l'anglès és la llengua imprescindible. Molts treballadors no són francesos: polonesos, brasilers, sudamericans, etc... que venen a la ciutat per assolir prestigi i curriculum. La gran majoria dominen anglès, i és clar, el francès. Sobta sentir dones sudamericanes adreçant-se't en un francès impecable: algú pot dir que a Catalunya no estan capacitades per fer-ho en català?.

Cap comentari: