Hi ha una cançó de la Maria del Mar Bonet,
"L'Asguilando", amb una lletra que diu: "més valguera ser arbre o pedra
per no sentir crit ni dolor...". Així els cors se'ns assequen quan
escoltem les xifres dels morts a la carretera, i com aquestes no baixen.
Parlo de xifres de morts, o de ferits ja no els diuen gaire, i dels a
qui no ha passat res greu perquè Déu no ha volgut. Surten els
responsables de Trànsit parlant d'accidents, surten els responsables del
Racc parlant d'accidents, i surten els jutges parlant d'accidents.
Tots parlen, i parlem molt, d'accidents. De carnets per punts i de controls, però per desgràcia les persones ens comportem com a nens petits. Ens malcriem, i com que no hi ha ningú que ens corregeixi el comportament, sigui de la manera més adient, continuem fent coses mal fetes. Coses que no només posen en perill la nostra vida, sinó la dels altres. No pot ser que un excés de velocitat sense causa justificada quedi en una multa. Una multa no pot cobrir el cost d'una vida, o si? Conduir sota els efectes d'una droga, legal o no legal, es pot pagar amb una multa? Compensa el benefici de la venda de cotxes gràcies a la seva velocitat, amb els llocs de treball que es mantenen, amb el cost d'una vida? Quanta gent viu i a canvi quanta gent mor?
Es diu que és el preu del progrés, que són accidents, que és culpa de l'estat de la carretera, que és culpa del temps, que ... Però no es diu que hi ha solucions, que algunes coses es poden millorar amb la tecnologia existent, que es pot compartir cotxe, que hi ha limitadors de velocitat, que es poden fer sentències justes, ... En tot cas, fer una mica de justícia a tots aquells que han mort a les nostres carreteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada