dimarts, 3 d’abril de 2007

L'Escala Catalana

Gràcies a un article publicat al Punt el dia 20 d'agost del 2005, de Josep Maria Uyà, doctor en filologia hispànica que es titula “L'Estatut passa consulta”, em va venir al cap aquesta resposta a les seves preguntes que s'adiuen tan bé a la imatge d'una escala, que de fet és on sempre estem.

Els catalans som com el nostre país, va del pla i la mar fins a la muntanya. I ho dic perquè moltes explicacions del nostre caràcter es poden fer així. Tenim una escala a la vida, i cada graó ens permet posar el peu i descansar, triguem un temps , i després aixequem l'altre peu per plantar-nos un graó més alt. Això que dic s'assembla a l'escala de Jacob, o a l'escala que ens va descobrir l'admirat Francesc Pujols. No va inventar cap religió, senzillament va saber recollir i transmetre l'ànima dels catalans. Per això, ell deia que era una religió sense ritus, que és l'ànima.
Així fem servir aquest dibuix tan senzill de les dues linies, que representen la vida o el riu de la vida, amb les seves ribes, com són la naixença i la mort que és la naixença en una altra vida. I entremig d'aquestes línies trobarem els grecs, amb aquelles rectes que es cargolen, que expressen la seva la vida com l'ona que avança i retrocedeix una mica, com els dos passos endavant i un endarrere, que ens serveix per anar seguint. Aspecte que va recollir Alexandre Deulofeu a la seva “Matemàtica de la Història”. Aquesta harmonia que representem en la nostra vida diària. I entremig també trobarem a la vora dels vestits de Nostre Senyor i de la Mare de Déu, en aquest romànic cristià tan endins, que enmig del riu de la vida, trobareu aquestos cercles rodons que són com les espelmes enmig de la foscor que emeten llum, i així nosaltres som com aquesta petita llum que brilla, i que també ens assenyala aquells moments intensos en què estem aprop de Déu.
Per això, ara que es parla tant del nou estatut, només puc somriure. Perquè si estem descansant amb un peu en l'esgraó, i no podem posar-lo en el següent, estic segur que farem servir l'altre peu per caminar més amunt. Fins a on ens portarà aquesta escala, no ho sé, però segur que ens portarà a algun lloc.