diumenge, 11 de març de 2007

Països Catalans: Desfent el Camí

Quan hom es troba que el camí que ha agafat és equivocat, i que no el porta on vol anar, ni va cap a un altre lloc que no és bo, ens parem, pensem, i si cal tornem al punt de sortida. O bé tornem al punt on sabem del cert que estàvem segurs. Així ens passa en els viatges, en les excursions. També a la nostra vida. I també això és el que ens està passant amb el concepte de Països Catalans. El concepte territorial s'ha sobreposat al concepte de poble, i ara caldrà desfer el camí que hem seguit, ja que ens trobem en un camí sense sortida.

Repassant el nom de Països Catalans, ens enrecordem de l'admirat Joan Fuster. Però quan parlava des del seu punt de vista, vulguem o no, des del País Valencià, es referia a un terme geogràfic. Però l'arrelament a la terra no ens ha de posar-la al davant de qualsevol cosa. I tampoc no podem limitar el concepte a aquest àmbit. Podem parlar d'Espanya com de Països Espanyols?, podem contraposar Espanya a Països Catalans com a dos territoris confrontats, i equiparables? La seva realitat, i el seu significat, no són semblants. La connotació per a Espanya té un matís territorial molt marcat, i Països Catalans n'incorpora d'altres. I els incorpora perquè nosaltres els hi donem un accent diferent.
La realitat del País Valencià, tant com del Principat, les Balears o Catalunya Nord, ha buscat adaptar un concepte territorial alié. Fer una suma de Províncies Espanyoles o Franceses no és el mateix que si seguim el patró lingüístic, ni el jurídic català! Per això, Josep Guia no va tenir més remei que fer un llibre titulat "Senzillament digueu-li Catalunya". Aquest concepte evidentment per força s'ha de referir al país dels catalans, i això es fonamenta en principis jurídics diferents als espanyols. Un cop derrotats els catalans per la guerra, el següent pas va ser anorrear els drets civils.
El Decret de Nova Planta ho va fer, perquè eren conscients que era un dels pilars del nostre poble. Per això, cal recuperar el dret civil. No la seva lletra, com fan els castellans, sinó el seu esperit. Això porta a la sobirania popular, que no és nacional, i porta si es vol o no, a un estat. Però aquest estat haurà de ser diferent constitucionalment del castellà o del francès. I encara la majoria no som conscients de lo que això significa. No podem reivindicar uns Països Catalans igual que altres reivindiquen Espanya. I com deia, Joan Fuster, el nom sí que fa la cosa, i per tant, no podem parlar de Països Catalans.