dilluns, 26 de març de 2007

Diccionari de les Paraules Oblidades

Aquestos dies es fa la presentació de la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana feta per l'Institut d'Estudis Catalans. S'hi incorporen paraules noves, que posant-les al diccionari sembla que tinguin validesa oficial. Com em fa notar un amic, sempre és millor fer servir aquelles paraules naturals de la llengua, davant d'altres opcions. I això va més enllà de modes temporals, o de paraules de moda, que amb el temps també decauen ràpidament. Però el meu propòsit d'avui es refereix a totes aquelles paraules oblidades en el temps. Aquelles que han perdut el significat que se li va donar al seu dia, i en aquest cas per qüestions polítiques i culturals.

Avui dia els estudis filològics esmenten de passada la influència de la llengua goda, del grup germànic, en el català. Tot i que la base llatina predomina evidentment, el fet que la població goda tinguès importància en el nostre naixement com a poble, incloent l'orígen del seu nom, fa estrany que no se'n parli gaire d'aquest punt de vista. Em sembla estrany que l'origen desconegut d'algunes paraules no sigui investigat prou en aquest àmbit gòtic. Parlem de fa mil anys, amb la gestació de Catalunya. I com a exemples, no em mouré del Baix Llobregat.
Són noms que encara pronunciem: Sant Boi, de Sant Baldiri, o Baldrich, oi? Més noms germànics: Castelldefels, alguns parlen de "castell de fidels"?, jo proposo "castell de la roca", en alemany "felds", tal com està situat. Tenim també el nom de Gavà, potser del germànic "gau" contrada, país, pagès? En català tenim una expressió: "és un gau!", per dir que una persona és un no-res, un murri. També tenim el castell d'Eramprunyà. Fent de Sherlock Holmes, puc deduir un Er-Der, que seria l'article, un Amt- que vol dir institució, cort, lloc oficial- i un Prunk que vol dir majestuós, cortesà, pompós? Aquelles pedres caigudes dalt d'una punta del Baix Llobregat, no van ser en aquells temps de glòria un castell altívol i senyorial durant molts segles? Només unes quantes paraules trobades en el Diccionari d'Alemany-Català de l'Enciclopèdia Catalana.
La meva pregunta s'adreça a molts estudiosos, què passa quan existeixen evidències i per què no s'expliquen a la gent? La ciència està lliure de prejudicis, i d'interessos?

Cap comentari: