diumenge, 25 de març de 2007

Les Comunitats dintre del Laberint de la Unió Europea

Quan aquest cap de setmana es commemora el cinquantè aniversari de la signatura del Tractat de Roma que posava en marxa les Comunitats Europees, els dubtes sobre el camí a seguir són molt importants. Podem saber si estem en una cruïlla, en un cul de sac o bé s'ha seguit abans un camí equivocat? Si estem en una cruïlla, tenim dos camins possibles. En un carreró sense sortida podem saltar la paret. I si el camí no era el que volíem, cal tornar al punt d'origen. 

Precisament se celebra el naixement d'aquesta construcció comunitària europea. Després de les guerres mundials, calia buscar noves vies per anar més enllà de les guerres, dels estats i dels seus interessos econòmics. El model de l'estat-nació no podia afrontar amb garanties els reptes de futur a nivell de tot el món. Aleshores, els fundadors van crear les comunitats sobre la base d'uns interessos econòmics comuns, que permetessin l'existència d'una ciutadania europea recolzada en un mínim comú denominador. Després d'aquestos anys, el bon plantejament de les comunitats ha estat controlat pels estats-nació. La resistència a perdre els seus privilegis ha conduït a la creació d'una Unió Europea, entesa com a suma d'estats, però sense una fussió. Per això, el Tractat per a la Constitució Europea està embarrancat en la sorra. I els temporals que s'acosten no afavoreixen la recuperació del vaixell.
Una de les opcions de la Unió Europea com a suma d'estats, atorga la primacia a l'Alemanya ja que és l'estat més gran. I actuaria com a centre generant cercles concèntrics desiguals al seu voltant. Això afecta de ple als països mediterranis, ja que els bàrbars del nord passarien a dominar els territoris del sud. Una altra metàfora possible és la de Teseu dins del laberint del Minotaure. Caldrà resseguir el fil d'Ariadna per trobar la sortida. Així, les Comunitats Europees haurien de sortir del laberint de la Unió Europea.
Si al seu dia es va comparar la situació de Grècia amb Roma, i s'ha fet l'equivalència amb Europa i els Estats Units, la via romana que proposava Remy passaria doncs pels Estats Units. Aleshores tindria sentit una construcció comunitària igualitària entre estats, i sobretot, sobre la base d'una ciutadania europea real, de representació directa parlamentària i presidencial.