dijous, 8 de febrer de 2007

Miratges en el Desert

En el camí ens trobem diferents cruïlles, i cal escollir quin és el bo. De vegades ens podem equivocar, i aleshores cal retornar al punt de sortida en el qual ens vam desviar. Per això cal veure quines coses ens han portat per un lloc diferent, i quina lliçó podem treure de tot plegat. Aquestes són algunes de les més destacades que he trobat.

La primera, és la confusió de les coses, no només per les paraules que ens diuen, sinó també pels desitjos que surten de nosaltres mateixos. Per exemple, Catalunya no ha tingut mai rei, sempre va ser comte de Barcelona, i aleshores, els monàrquics pateixen complex d'nferioritat perquè ells creuen que el rei és la màxima autoritat en la seva jerarquia. Però en el món català, no hem de tenir cap complex d'inferioritat. Ja que com a Principat de Catalunya, la màxima autoritat era Jesucrist. I per tant, el comte, com el president dels Estats Units, era l'oficial major. Amb això vull dir, que feia una feina, i per tant, la seva actuació estava sotmesa a limitacions com qualsevol altre. Per això, el comte no podia fer res sense el dret que li atorgaven els catalans. En les nostres Constitucions, les Corts feien "donació" al comte dels diners que s'havien pactat. D'aquesta premisa, se'n poden relligar altres per evitar el miratge de la reialesa.