dijous, 1 de febrer de 2007

Cal sortir d'Egipte

Tot allò que té l'esclau és de l'amo. Aquesta llei antiga no ha canviat avui dia. Moltes normes legals diuen que això no passa ara. Però la realitat ho desmenteix cada dia. Els faraons d'Espanya dicten unes normes, i fan cumplir-les quan els interessa. El famós article 28, potser. Aleshores no regna la justícia, sinó la corrupció i la mentida. Per això cal sortir d'Egipte, ens hi va la vida.

Les comoditats que podem tenir a l'Egipte d'avui dia no compensen totes els patiments que suporta el poble català. I en això, m'incloc. També en les nostres febleses. Cal demanar al nostre Déu, empara i protecció. I si aquest tràngol ha estat per les nostres faltes, que poguem esmenar-nos i convertir-nos. Que poguem superar les idolatries com els cotxes que s'emporten les vides dels joves, els pisos de propietat que ens empobreixen a tots. Aquestos dos són els pilars de l'Egipte espanyol. Cal compartir entre nosaltres lo poc que tinguem, i deixem aquesta terra enrera, ja que és un camí sense sortida. Podem fer cooperatives de serveis, xarxes comunitàries catalanes, treballar pel nostre compte, fer campanya per reclamar els nostres drets civils com feien els negres a Estats Units, fins i tot, demanar asil polític si cal. Perquè el desert és terrible, però la terra d'Egipte és la mort segura.