Més que un Nom en una Llista

Fa mesos, almenys des de finals del 2005, que tots els partits polítics de Sant Boi estan preparant les properes eleccions del 2007. A un any vista, les associacions organitzaven els afiliats, i es feien les propostes internes de candidats. Així com les "quinieles" i les combinacions més possibles dintre de cada partit estaven en boca de tothom. Algunes ja eren segures, i les altres que estaven més amagades comencen a sortir a la llum pública. CiU, PP i ERC ho tenien més clar, i el PSC-PSOE i IC-Verds no tant.
Durant aquestos mesos s'ha pogut sentir un cert nerviosisme dintre de l'ajuntament, i una remor sorda que no tenia un orígen cert. L'alcaldessa Montserrat Gibert va manifestar públicament la seva voluntat de continuar, però el seu partit no ho ha volgut així. Més enllà de les relacions entre candidats i aparells polítics, aquestos tenen la paella pel mànec. Amb llistes tancades, la democràcia també es troba tancada. Però si algú pensa que només són qüestions personals s'equivoca. N'hi ha més coses al darrera.

Sense fer balanç definitiu del govern de Montserrat Gibert durant aquestos dotze anys, ja que aquest s'escriurà a les properes eleccions. Perquè l'alcaldessa no es vol plegar a fer el relleu tal com ella va entrar a l'alcaldia al seu dia. Potser és un darrer gest, que l'honora, perquè aquest any serà llarg. Cal dir que es nota l'absència de la seva amiga Roser Suriol. Però les coses bones o dolentes no depenen només d'una persona. Durant aquestos anys la nostra població s'ha quedat aïllada dintre del Baix Llobregat. Tot i el redreçament i l'equilibri entre el respecte mediambiental, la construcció i la indústria, la manca de recolzament a nivell institucional per part de la Generalitat, de Madrid o del propi partit socialista han colocat Sant Boi sota les servituds i interessos d'altres poblacions. Amb la qual cosa, els ciutadans de Sant Boi no acabem d'aixecar el cap. Més que un capità calia un exèrcit, i més enllà del nucli de l'alcaldessa, no hi havia un suport real per afavorir la nostra població. Però a part de les persones, també hi ha un model o projecte de futur. Potser a Sant Boi aquest s'aguanta amb tres potes: pagesia, serveis logístics i treballadors. Però amb la marxa de Montserrat Gibert, la seva defensa del parc agrari també marxa. L'alcalde entrant, com va dir a la Nit de l'Esport, té predilecció per la logística i els serveis. Amb la manca de terreny a la zona metropolitana, i amb els nostres polígons ocupats al cent per cent, l'aposta és clara: els polígons s'eixamplaran i Sant Boi quedarà enganxat al Prat, a Viladecans i a Santa Coloma en els propers anys. Tal com passa ara al marge esquerra del riu. Si serà això el que volen els ciutadans de Sant Boi es veurà a les properes eleccions. Sigui per bé o per mal.