dijous, 30 de març del 2006

El Jardí d'Eddy Merckx

El mes passat es va publicar la llista dels millors ciclistes professionals de tots els temps. El màxim rang l'ostenta el belga Eddy Merckx. Els criteris de la puntuació els estableix el polonès Daniel Marszalek amb una autoritat reconeguda en aquest camp. I valora el ciclista més complet, qui ha guanyat més proves i de quin tipus. Per això, Lance Armstrong que s'ha especialitzat en el Tour de França no està al capdavant. I això no li treu cap mèrit a aquest nord-americà resident a Girona.
Però avui parlaríem del país d'Eddy Merckx, i què podem dir des del Baix Llobregat.

El nostre ciclista Eddy Merckx és belga, i veí de Brusel.les. Això fa que la dualitat valona i flamenca sigui menys evident. Potser el país belga té alguna cosa especial que produeix grans ciclistes. Però en la seva època, les infraestructures ciclistes, com carrils bici o vies verdes no eren moltes. Tot i que fa uns tres anys vam poder fer un viatge per Flandes en un entorn molt diferent. Arribar a Brusel.les va ser un xoc, perquè no està gens preparada per als ciclistes, i el tràfic és caòtic. Tanmateix, si viatgeu al nord, cap a Flandes passareu de la nit al dia. En cinc anys han construït tota una xarxa per anar a peu i en bicicleta entre totes les ciutats i pobles de la nació. I al costat de carreteres, trens, etc... Aquí han pensat en tothom, i tothom té els mateixos drets. L'equilibri del paisatge i de les seves cases amb jardí és comfortant, i transmet el plaer de les coses senzilles i ben fetes. Però el nostre campió no surt del no res, és l'exponent de la gran tradició ciclista, tant dels professionals com dels usuaris de la bicicleta que omplen els carrers del país. Abans que un carril-bici hi ha una persona que va en bicicleta.
Ara al Baix Llobregat ens trobarem que Sant Feliu i l'Hospitalet han fet un pla director de la bicicleta. Una iniciativa lloable. Però fer carrils-bici no és l'objectiu principal dels usuaris de la bicicleta. Sinó ens convertiríem només en un lobby de pressió per repartir-nos els pastís. L'objectiu principal dels usuaris de la bicicleta és compartir l'espai i pacificar el trànsit. Això vol dir que som un més en la circulació, amb els mateixos drets i deures, sense voler ser uns privilegiats com els que van en cotxe. I que cal poder anar pel carrer amb seguretat, i sense jugar-se la vida. I això vol dir que aquí tenim un jardí que cal cuidar i millorar dia a dia. Més enllà de les qüestions polítiques i electorals.