Sembla ser que la fi de l'Ateneu Santboià està
pròxima. El seu estat és de coma profund des de fa anys. I ara l'empresa
que es va quedar tot en la subhasta està a punt de pactar amb l'equip
de govern de l'Ajuntament. Els tants per cent ja no són gaire
importants, quan ja no es parla del 100 per cent. Els socis santboians
van deixar a les últimes l'ateneu, i quan la gent ja no dóna suport a
una cosa, aquesta decau i es marceix. L'ajuntament era la última
esperança d'alguns socis que mantenien vius els records sentimentals i
els valors que representava com a símbol de progrés dels ciutadans. Però
a la subhasta el govern municipal no hi va anar. Per a ells
representava una altra cosa. I ara és la seva.
Qui mana a l'Ajuntament vol anar per feina. De cara a les eleccions quedaran molt bé perquè podran urbanitzar la zona, fer calaix i a més a més, diran que hauran tret la discoteca del poble. S'hauran acabat els problemes de soroll, de convivència i brutícia. Tota una sèrie de problemes que els ciutadans de Sant Boi ens hauríem estalviat si l'ajuntament haguès anat a la subhasta. Ara ho arreglaran, quan tot això ens ho podíem haver estalviat si fessin bé la feina.
Com que són molt generosos, o potser és que no tenen la consciència gaire tranquil.la, busquen còmplices entre l'oposició. A canvi d'alguna part en el botí, que ells decidiran, que per això manen, enrolaran algun soldat més al pelotó d'execució. Aquest és el truc de la bala de fogueig, perquè hi hagi dubte en la culpabilitat. Però no dubtaran a delatar-se entre ells, si cal salvar la pell. Sonen els cants de sirena que volen atrapar Ulises en el seu viatge a Itaca. Podran els regidors acceptar la voluntat dels votants que els van escollir per representar-los?
En nom del progrés, la riquesa, els valors i el "bon rotllo" , que va denunciar l'antropòleg Manuel Delgado, es poden matar moltes coses. Serà casualitat que el dilema que es planteja a Sant Boi és el mateix que l'escriptor Paulo Coelho descriu en la seva novel.la "El dimoni i la senyora Prym"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada