Cercant l'Aigua de la Vida

Encara queden molts racons del nostre món per descobrir, tant pel que fa al país com a la gent que hi ha viscut. Per nosaltres Caldes de Malavella era un d'aquestos llocs. Voltar pel centre, de la fàbrica d'un balneari cap a l'altra, d'una font fins a la següent. A la font de la Mina, on l'aigua surt calenta, es troba un petit safareig. Prou gran per fer la bugada, sentir la remor de l'aigua i les paraules de les dones: molta roba i poc sabó. Amb els anys copsem el seu ample sentit, quan la feina ens sobrepassa i no l'acabem mai. Quan el temps se'ns tira a sobre, i la vida se'ns va escurçant.

Per a alguns té un significat ple, com aquell senyor més gran que ens vam trobar pel camí de Sant Maurici. Recuperant-se d'una feridura i amb l'ajut d'un bastó. La temptació de sobrepassar-lo era gran, però la conversa ens va compassar. Castellà de naixement, i esperit culte que recordava l'herència dels romans, vam estirar el fil de la Història fins als nostres dies, quan reconeguérem una amistat comuna de Sant Boi. Aquesta va ser company de seminari, abans de casar-se, i per a mi, Mossèn José, de missa a les Vedrunes. Meravellats ens vam quedar tots tres, fins que vam arribar a les ruïnes del castell de Malavella. Després ens vam separar contents per la trobada, i ell encara més per la fita aconseguida. M'havia callat l'herència dels gots, però mirant al diccionari d'alemany, he trobat que la paraula “mal” vol dir senyal o fita. Així doncs, no calia creure les llegendes sobre dones malèfiques, sinó de llocs determinats per un passat que reviu en el nostre present, i ens dóna esperances per al futur.

Noves Tecnologies, Errors Vells

La nostra societat es vanta d'estar sempre a l'aguait de les novetats i de tot allò que en diem les noves tecnologies. Com per exemple, la informàtica o l'estalvi energètic.
Tot això es crea amb alguna finalitat. Però de vegades, la mala aplicació de la tecnologia pot generar molts problemes.  

 

El cas real és que l'Ajuntament de Barcelona està substituint els semàfors de llum pels més nous de leds, la qual cosa crec que és un bon encert. Tanmateix, m'he trobat que la seva deficient orientació pot provocar un accident de trànsit. Resulta que a la cruílla de l'avinguda Meridiana amb el carrer Espronceda, i fins i tot, amb el carrer Navas, el semàfor corresponent al trànsit en sentit descendent està posat en diagonal, amb la qual cosa, és visible tant per als vianants i ciclistes, que ja tenen el seu, com per als conductors del carrer que van de baixada.
Enlloc d'estar el semàfor de vianants i el de cotxes en perpendicular, les persones que volem creuar pel pas de vianants ens trobem que veiem dos senyals: un més petit en vermell i un altre de més gros en verd, però no ens adonem que correspon al dels cotxes fins que ja pot ser tard. Això va passar el Diumenge de Rams, ja que anant en bicicleta una mica ràpid em vaig equivocar amb el senyal, Per sort, el conductor de l'autobús que baixava va poder reduir la velocitat i va evitar un greu accident, la qual cosa vull agrair-li de tot cor.
Cal que recordem que la velocitat és mala consellera, però que també cal posar bé els senyals i tenir-los ben orientats per evitar els accidents, i d'això també n'hi ha responsables tècnics. Les noves tecnologies són bones si estan ben aplicades als seus destinataris, que som en aquest cas, vianants, ciclistes i conductors, en general.

Camí de Ronda fins a Port de la Selva

Pocs mesos després d'un cap de setmana llarg a Llançà vaig trobar i llegir el llibre de poesies de Tomàs Garcés: "Vint Cançons i Altres Poemes". Dic vaig trobar, perquè es tracta de la cinquena edició de l'any 1949 feta per l'editorial Aymà. Un exemplar antic i groguejat que manté els versos del poeta, del qual enguany es commemoren els noranta anys del seu naixement.
Durant l'estada vam poder gaudir del novell camí de ronda que connecta amb el Port de la Selva. Al Port vam poder passejar pels carrers i placetes encarades al mar, i al seu mirall del nord que és el poble de Llancà, i sota l'esguard del monestir de Sant Pere de Rodes i el més altiu del castell de Sant Salvador.
Prendre el sol en alguna terrassa de bar, i passejar pels seus carrers paral.lels a la costa. Oberts a la llum amarada de blancor de la calç; a la sentor del seu aire i quietud; i a la sorpresa de trobar el carrer amb el nom de Sant Baldiri plaent a tots els santboians. D'allà vam reprendre la tornada arrecerats per l'amfiteatre natural de la serra.
Un retorn que se'm va fer palès mesos després llegint el llibre de Tomàs Garcés, i els seus poemes. Unes imatges que es fan vives al ritme musical de les seves cançons, i que entrellacen el paisatge de la natura amb el de la poesia. Al compàs de les ones i del vent que acaronen, quan no colpegen, aquesta contrada sagrada de l'Alt Empordà.

Ni rendició ni independència: drets civils

Després de la nova etapa encetada després de les eleccions al Parlament de Catalunya, i de tot allò que està tornant com si no haguès passat res aquestos anys, apareixen declaracions públiques per donar resposta a la gent, que està confosa i sense veure-hi clar. Certament són moments difícils per a tothom, i cal afrontar-los amb el cap clar i el cor serè.

A més de la crisi moral, política i econòmica hem de tenir present que en aquestos moments no comptem amb gaires suports nacionals ni internacionals per assolir la llibertat com a catalans. Ni la majoria d'habitants del Principat ho volen pas, ni els Estats de la Unió Europea ni els Estats Units d'Amèrica ens tenen en compte per a res. Per això considero que només ens queda la lluita pels drets civils, i aquesta no passa per cap administració pública actual.

Cal fer reflexió i també memòria de tots els esdeveniments passats per retrobar un camí bo per arribar al nostre destí com a persones i com a poble. I cal recular més enllà dels anys d'aquesta Segona Restauració Borbònica, i més enllà de la Segona República. Jo sóc dels que crec que cal retornar al moment on tota Catalunya se'n va anar en orris. Cal reivindicar els drets i les constitcions de Catalunya de 1705, que són les nostres i les úniques legitimades pel nostre poble i jurades pel comte de Barcelona. La resta ha estat sempre entrar en el laberint de la pell de brau, quan hem de sortir del laberint del minotaure. Els drets i constitucions de Catalunya són i seran el nostre fil d'Ariadna.