Encara queden molts racons del nostre món per descobrir, tant pel que fa al país com a la gent que hi ha viscut. Per nosaltres Caldes de Malavella era un d'aquestos llocs. Voltar pel centre, de la fàbrica d'un balneari cap a l'altra, d'una font fins a la següent. A la font de la Mina, on l'aigua surt calenta, es troba un petit safareig. Prou gran per fer la bugada, sentir la remor de l'aigua i les paraules de les dones: molta roba i poc sabó. Amb els anys copsem el seu ample sentit, quan la feina ens sobrepassa i no l'acabem mai. Quan el temps se'ns tira a sobre, i la vida se'ns va escurçant.
Per a alguns té un significat ple, com aquell senyor més gran que ens vam trobar pel camí de Sant Maurici. Recuperant-se d'una feridura i amb l'ajut d'un bastó. La temptació de sobrepassar-lo era gran, però la conversa ens va compassar. Castellà de naixement, i esperit culte que recordava l'herència dels romans, vam estirar el fil de la Història fins als nostres dies, quan reconeguérem una amistat comuna de Sant Boi. Aquesta va ser company de seminari, abans de casar-se, i per a mi, Mossèn José, de missa a les Vedrunes. Meravellats ens vam quedar tots tres, fins que vam arribar a les ruïnes del castell de Malavella. Després ens vam separar contents per la trobada, i ell encara més per la fita aconseguida. M'havia callat l'herència dels gots, però mirant al diccionari d'alemany, he trobat que la paraula “mal” vol dir senyal o fita. Així doncs, no calia creure les llegendes sobre dones malèfiques, sinó de llocs determinats per un passat que reviu en el nostre present, i ens dóna esperances per al futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada