De Festes i Oficis Majors, d'Aplecs i Amassades

El divendres 20 de maig vam celebrar la Festa Major de Sant Boi, i a la parròquia de Sant Baldiri es va celebrar l'ofici religiós. Durant les lectures es va escoltar la pregunta de la Bíblia: "Què en treureu de guanyar aquest món, si perdeu la vostra ànima?". Una pregunta repetida durant el sermó de l'arquebisbe d'Urgell, el qual presidia la cerimònia, i davant de gairebé tots els polítics de la nostra ciutat. No debades, èrem a les portes de les eleccions municipals de diumenge, i que encara tenen més  sentit davant de les coses negatives que veiem a casa nostra. També estàvem sota l'influx de les acampades a la plaça Catalunya, i d'altres ciutats en un moviment reivindicatiu espanyol.

Tot i que no comparteixo aquestes manifestacions, crec que cal respectar-les. Però el respecte hauria de ser correspost, i que si es fa un aplec de gent, al final no degeneri en una "amassada". He aprofitat aquesta paraula occitana que designa un grup nombrós de gent, per l'amplitud del seu significat: fer una massa, i veure com es treballa. Com quan al final el treiem del forn veurem quin és el pa que s'hi dóna!

I per veure quin és el pa que som, recordaré el pregó de Festa Major que es va celebrar la mateixa tarda al Centre Comarcal Lleidatà per part de Mossèn Joan Escales. El títol era prou eloqüent: "No podem renunciar a les nostres arrels". I fent un repàs als seus records va rememorar als oients les vivències personals de cadascun. Jo inclòs. Després vaig poder llegir un dels seus llibres: "Paràbola del Camí", que també va lligat a la nostra vida. Després d'aquestos intensos dies quan molts faran una gran reflexió sobre totes les victòries i les derrotes, caldrà retornar al nostre camí, i recordar qui som.

El bisbe va fer un elogi de Sant Boi durant la seva homilía. Va destacar que som un punt de referència, on deseguida ens veuen de punta a punt de la comarca. Per això, cadascú cal que es respongui a la pregunta: "Què hom treu de guanyar el món, si perd la seva ànima?". Després d'alguns resultats certament alarmants, veiem que a cada elecció es confirma que la democràcia espanyola fa molt de temps que va perdre la seva ànima, com a mínim des de l'època de Felipe González i José Maria Aznar.