En aquest article sobre la Ibèria d'Estrabó parlarem del costat peninsular que va des del cap de Sant Vicenç, a Sagres, fins al nord, al cap Neri, a Finisterra. L'historiador grec ens explica aquesta zona banyada per l'Oceà Atlàntic, quan hom passa el cap Barbari, l'actual Espichel, s'entra en el gran estuari del riu Tagus, el Tejo actual. A "Barbari" ens trobem amb el significat de "bar" que vol dir gran, "ba" de "bae" que és badia, i "ri" de riba.
Navegant riu amunt ens destaca la ciutat de Moro, a Santarém. Juntament amb la ciutat principal d'Olissipo, Lisboa, formen els nuclis habitats més importants del país dels Lusitans. En un article anterior ja vaig parlar d'aquest territori i de l'etimologia celta que explica llur nom. O-li-si-po, com la ciutat de l'estuari, "li", tranquil, "si". Així com Lu-si-tània significa una cosa semblant. Recordem que la Lusitània s'estenia entre les conques del riu Tejo i el Douro, i una mica més enllà, fins a les muntanyes. Si fem memòria de la gent antiga "oestriminnis", veurem que en el nom trobem -estri- que derivaria "d'ester", que vol dir riu, i -minnis que derivaria de "minnyd" que vol dir serra en gal.lès. Estrabó ens fa esment que els romans van portar gent lusitana al sud de la frontera del Tejo, sud enllà, fora del seu territori habitual.
Pugem per la costa fins al Duri, el riu Douro, el nom del qual provindria de "du-dun" que vol dir fosc, i de "-ri" que vol dir riba. En els textos catalans el nom recollit és el de Duri!. L'autor no s'oblida pas d'anomenar els altres pobles celtes de l'interior peninsular per on passen el Tajo i el Duero. Seguint la costa, arribem fins al riu Munda, el Mondego que passa per Coïmbra. Més amunt esmenta el riu Letes, que anomenen Limia o Belió, l'actual Límia que desemboca a Viana do Castelo. I d'aquí al riu Minho, que anomenen també Mínion o Benis. Amb Mínion ens trobem amb "min", de mina o de serra en bretó, i amb "-ion" el plural. Amb Benis ens trobem amb "ben" que vol dir talla, riba escarpada, tal com sabem i explica Estrabó. El sufix "-is" fa referència a la forma, com l'"-ís" català.
Costejant cap al nord, arribaríem al Cap Neri, que seria Finisterra, el més septentrional i occidental. Així com Fis-terra vol dir el fi de la terra, el Cap Ne-ri, significaria el cap del mar sense, Ne-, riba de -ri. Fins aquest cap en diu Lusitània, i més al nord ens parla dels àrtabres. Ambdós pobles els inclou en el món celta. En el següent article ens centrarem en aquest darrer poble, entendre el seu nom, i com ens el descriu el nostre Estrabó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada