dissabte, 24 d’agost del 2024

LA LLUM ANTIGA DELS LUSITANS

Lisboa ha estat sempre lloada per aquella llum especial que s'escampa des del cel serè. Certament per a la capital de la Lusitania, tant important com la seva llum, és el reflex de la seva aigua, i del riu que hi desemboca formant un port segur i ample per a qualsevol nau. En els temps antics, el nom que van recollir els romans per a aquesta ciutat és el d'Olisipo. Vés per on, ens anem a l'altre costat de la Península, a terres lusitanes. Són també celtes? 

Doncs el nom d'Olisipo també ens ho confirma. Ja sabem que O- vol dir el seu o els seus. Ens trobem amb li, la síl.laba derivaria de "loa" que vol dir cullera, o "loar", pronunciat "lwa" que vol dir lluna. El significat seria el de entrant o badia corbada. La síl.laba -si derivaria de "sioul", pronunciat "siwl" que vol dir tranquil o quiet, per tant és l'estuari del riu Tejo. I la síl.laba final seria -po per "pod", com un pot, o bé, de "pobl" que vol dir poble. Caldria refinar més les opcions que tenim, però no s'allunyen gaire del paisatge en el qual es troba esmentat el nom del lloc. Ja sabem que d'Olisipo surt el nom de Lisboa, o Lisbona. Però el camí no ha estat gaire clar. Sí que podem entendre que Li-si-po es contrau per donar Lis, malgrat que es perd el seu significat original. L'etimologia celta explica els noms antics de les Ophiuses i d'Olisipo,

Pel que fa al nom dels lusitans, s'han donat explicacions de la seva etimologia al voltant de les herbes, o de la mala fama sobre la manca de neteja corporal. Realment, no crec que cap poble es vanti de ser poc escrupolós en la seva higiene per admetre un nom així. Potser seria millor provar en el camp de les medicines, perquè tots els pobles coneixien els remeis que necessitaven. Després de veure el probable significat de Lisboa, jo estiraria el fil per aquest costat. Si descomposem Lu-Si-Tania ens trobem amb Lu, que podria venir també de Li, o Lwa, és a dir, lluna, i en aquest sentit tornem a trobar uns estuaris tranquils als rius, en contraposició a la duresa de l'Atlàntic. La tranquil.litat de l'estuari ens la marca la síl.laba "si".

També podem interpretar l'esment de "Serpents" en els textos que parlen dels lusitans. Fins ara es parla de l'adoració a les serps, però si analitzem la paraula trobarem  "Ser- Pents". Recordem que "Ster" o "Ser" vol dir riu, i que "penn" vol dir turó. Per tant, l'element més important per aquest poble és l'eix que marca el riu Tagus, el Tejo, i doncs, ens parlaria del riu que neix o està envoltat pels turons. Com així ens mostra la conca del riu fins a la desembocadura de Lisboa. Els mapes de la província romana de la Lusitania ens mostra com l'eix central és la conca del riu Tajo, incloent l'actual Extremadura i l'Alemtejo. Fet i fet, observant amb llum natural ens adonem de molts coses, malgrat que alguns prejudicis polítics interessats ens emmascarin la veritat.