Al sud de Dijon es troba la ciutat borgonyona de Beaune (Bon), on trobareu una meravella de l'art, la medicina i la salut. Es tracta de l'Hospital de Déu,
un magnífic exemple d'arquitectura baix medieval que va perdurar en la
seva funció fins al segle XIX. En les seves magnífiques sales acull
també fantàstiques obres d'art, i entre elles destacaria una malmesa
Mare de Déu. La seva llegenda recull que va ser cedida al segle XIX per
uns pagesos que se la van trobar al seu camp, aprop dels turons de la
ciutat, i aquesta imatge presenta la forma d'una Verge asseguda amb
l'Infant, semblant a les formes catalanes, com la de Montserrat. No és
en principi d'orígen borgonyó,
ja que els seus models pertanyen a les Mares de Déu dretes amb el Nen
en braços, tal com vam veure en una bonica exposició a l'abadia de
Fontanay. D'on i com va arribar a Beaune la nostra misteriosa estrangera
no en sabem pràcticament res, tanmateix per a un català ens és molt
propera.
De vegades, perdem les coses o les persones, i no ens adonem del seu valor fins que les trobem a faltar. Som així, però recuperar aquesta imatge ens fa veure fins a on podia arribar la influència cultural de la nostra societat, fos en els temps antics o projectada en el futur. Sigui com sigui, la bella ciutat medieval de Beaune es troba a la vall ampla que s'encara al sud de Dijon, camí de Lió. El seu paisatge està ple de camps de vinyes que produeixen els millors exemplars borgonyons, amb la denominació d'orígen de Beaune, o de Nuits-Saint Georges, Nits-Sant Jordi, encara millor i quina meravellosa coincidència. Un Sant Jordi a la Borgonya, no crec pas que sigui una simple casualitat.
Els poblets es recolzen suaument als vessants d'aquesta ampla vall per acollir millor els rajos del sol, on rau l'esperit de la comarca que ens acosta al nostre Penedès. Us recomano una ruta en bicicleta pels camins, i fer enoturisme. Si el vi és digne de veure, també aquesta ciutat. L'Hospital és la seva joia de la corona, i té l'honor de ser Patrimoni de la Unesco, amb tots els mereixements. El canceller Rolin el va promoure, però qui va fer la feina real va ser la seva dona, Guigone de Salins, més decidida i pietosa que no el marit, el qual estava més per la política d'aleshores. Només per contemplar el retaule de Van der Weyden del Judici Final val la pena la visita. Beaune va ser seu dels tribunals de justícia de la Borgonya, i va acomplir aquest paper durant segles. Cal veure doncs, com la creença en la justícia ha d'anar acompanyada de les creences dels jutges.