divendres, 3 de febrer del 2023

ELS LÍMITS DE LA CANDELA I EL GRAN ARAGÓ

Aquest 2 de febrer s'ha celebrat la festivitat de la Candelera. I com cada any, la llum travessa i fa el ple de la rosassa de la catedral de Ciutat de Mallorca per il.luminar l'interior. Aquest fenomen es produeix aquest dia, així com per Sant Martí. Alguns diuen que quan van fer l'edifici no van tenir en compte els dos esdeveniments. Realment aquestes persones són una mostra de la poca confiança en els coneixements i la saviesa dels avantpassats. Si fins i tot els romans, quan van aixecar el mausoleu d'Adrià, van calcular el dia d'abril en què entrava el sol per la cúpula per poder fer llum sobre la porta d'entrada de l'emperador.

Oi més, quan la Diada de la Candelera representaria un homenatge a Jaume I el Conqueridor, que ho va ser del Regne de Mallorca. Precisament el dia del seu aniversari o natalici. Al voltant de la seva biografia s'esmenta la tria del seu nom, Jacme, comptant la durada de les espelmes. Tantes candeles com dotze són els apòstols, i la que portava el seu nom va ser la més llarga de totes. 

Jaume I va passar-les de tots colors, i se'n va sortir prou bé. Després de la desfeta de son pare, Pere I, al nord, va emprendre les conquestes cap al sud i cap a l'est del Principat de Catalunya i del Regne d'Aragó. Cada territori conquerit el va anar organitzant i estructurant, tant jurídicament, com repoblant-lo amb gent d'aquestes nacions principalment. Si al Regne de Mallorques predominava gent de la Catalunya Oriental, al Regne de València predominava gent de la Catalunya Occidental i d'Aragó. Perquè no hi hagués disputes entre els veïns, va redactar el document l'any 1243 dels límits entre el Principat i el Regne d'Aragó. En ell estableix clarament que el conjunt de Catalunya, on s'incloïen els diferents comtes, amb els seus territoris, abastaria des de Salses fins al riu Cinca. Aquestos termes han estat prou reivindicats per la banda dels catalans, i mal reconeguts pels aragonesos. 

La meva sorpresa ha estat veure quins eren els límits que Jaume I donava al Regne d'Aragó. Per una banda el riu Cinca, i per l'altre extrem es parla de "Farizam", així escrit en llatí. Aleshores la traducció parla d'Ariza, i quan anem a cercar aquesta població, la trobem a l'extrem de la província de Saragossa, assenyalant el terme estricte de l'actual Aragó. A la història del poble es diu que abans es deia Fariza. Però si fem la consulta, sorprenentment, ens apareix una altra Fariza. Aquesta Fariza, així tal com s'escriu, és una població que es troba a l'actual província de Zamora, tocant a Miranda de Douro, és a dir, a la frontera de l'actual Portugal. De fet, davant de Fariza es trobava l'antiga província romana de la Gal.laecia. 

Què vull dir amb tot això? Que potser el límit real del Regne d'Aragó era la nostra Fariza, a tocar de la frontera de la Gal.laecia. És a dir, tal com sabem que la província romana d'Hispània arribava fins a la Gal.laecia, i que la capital era Tarraco, d'on deriva el nom d'Aragó, tot allò era del Regne d'Aragó. Quan Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella, no parlem d'un Aragó limitat a les tres províncies actuals. Estem parlant d'un Aragó que per l'oest arriba fins a Galiça. Aleshores Ramon Berenguer IV tenia la potestat sobre el Regne d'Aragó amb el nom d'Alfons II d'Aragó. El cas és que així com Jaume I va dividir els regnes entre els seus fills, també ens trobem que l'Aragó es va anar dividint en el Regne de Lleó, el de Castella, i el d'Aragó estricte. Això explicaria que en aquella època els grans llinatges catalans: els Urgell, els Calders, els Montcada, etc... apareguessin en aquestos regnes. Perquè tots pertanyien al Regne d'Aragó, el Gran Aragó que diríem avui. 

El Gran Aragó va ser tot un territori i una gent que es van anar organitzant a partir del governants catalans. No només era la conquesta un procés expansió cap al sud i cap a l'est, va ser també un procés expansiu cap a l'oest. Tal com ja ha estat posat en evidència per altres autors. Cal recordar que Jaume I pertanyia al llinatge comtal i també imperial, de Constantinoble per part de sa mare, Maria, filla de la princesa Eudòxia Comné. I per tant, actuava com a emperador. La llum de la seva candela es va allargar no només en el temps de vida, sinó també en els límits dels territoris a on va arribar la seva llum.