dimarts, 4 de maig del 2021

LES VALLS DELS PRATS - II


Aprofitant l'avinentesa de la publicació del nou Quadern del Consell Cultural de les Valls titulat "Pagus Anabiensis" de l'Albert Turull, vam repassar els topònims que apareixen en el llibre. Està força ben editat, i fa un estudi exhaustiu de tots els noms relacionats amb les Valls d'Àneu. Completa reculls anteriors, i a més, té una gran quantitat de fotografies. Si no hem pogut trepitjar el territori, almenys podem tenir una bona perspectiva dels paisatges i d'allò que els homes podem contemplar. En general, segueix la línia filològica del Joan Corominas, i els textos que poden aparèixer els podem encarar amb la consulta en línia que l'Institut d'Estudis Catalans ens posa a l'abast per internet de l'Onomasticon Cataloniae.

Com he comentat a l'article anterior, les tesis del gran filòleg sobre la influència basca en la parla del Pallars obtenen prou bons resultats, i explicacions força convincents en molts casos. Però la indefinició sobre el possible substrat ibèric o celta deixa algunes portes obertes als estudiosos de les llengües cèltiques, especialment al bretó, com a representant que queda al continent europeu. Com a exemple, vull posar en evidència que la paraula "ster" en bretó vol dir riu. Aquí ja podem fer les combinacions familiars respecte al català oriental, amb el Ter, la Tet, el Tec, etc... i respecte al català occidental, amb Esterri "Sterria", Ser, Segre, etc... fins i tot Terradets...

Ara mateix, però voldria fer una relació dels topònims del Pallars més relacionats amb llengües germàniques. Veurem que si apliquem aquest filtre podem aconseguir millorar els significats dels mots. Voldria recordar que a l'Edat Mitjana, la noblesa catalana era majoritàriament goda, i que si la societat es dividia en tres ordres, el percentatge de paraules pujaria del 10 per cent que ens parlen les teories actuals a un 30 per cent. Se'm fa evident que l'evolució de les paraules està sotmesa a una perspectiva dels fluxos al llarg del temps, igual que una pedra es va arrodonint per l'efecte de l'aigua en el riu. Un altre factor visible és que la comparació entre una paraula catalana i una germànica és més fàcil consultant un diccionari modern que no pas un d'antic. Si fem la consulta al Diccionari Alemany-Català de l'Enciclopèdia, de vegades ens serà més convenient que si consultem el Diccionari Etimològic Alemany de finals del segle XIX, disponible a internet. 

Encetarem la llista seguint els noms actuals, les vinculacions amb les paraules germàniques entre cometes, i el significat més probable.  A més d'alguna correlació amb el català oriental.

Àneu – Vall d’Àneu (Pallars Sobirà) - "An – au, aue" – En els prats - 

Barcedana - Vall de Barcedana (Pallars Jussà) – "Barsch" – Aspres – Els Aspres del Montsec - Bàscara (Català Oriental)

Borén – (Pallars Sobirà) –en textos antics Borehnne - "Börde" – plana vora el riu – "ehe" noble o bé, "eben" – suau, pla

Burgal - Sant Pere de Burgal – (Pallars Sobirà) "Burg"- "Alt". Castell antic.

Cerbi – (Pallars Sobirà) Cerdanya (Cerdanya) –" Zer"- molt generalizat com a significat de trencat, desfet,

Gerber (Pallars Sobirà) – "Gern"-"Berg" – Muntanya Desitjada –"Ger"–"Berg" – Muntanya de la Llança -

Eixe - Pala de l’Eixe – ( Pallars Sobirà) - "Pfalz" de "l’Ecke" – Cinglera, caient – Cantonada- Racó

Fals – (Ribagorça) Castell de Fals – "Pfalz" – Pals – cinglera, estimball – veure Pallars-Palau

Jou – (Pallars Sobirà) – "Berg"-"Joch" – pas estret, gorja -en català Jou amb el mateix significat, on s'estreta la Vall d'Àneu, fem notar també la combinació entre J-ou i J-och que es troba en paraules com el Forat de l'Or a Terradets, o el Forat de l'Ou al Ripollès, on la paraula germànica seria "Loch" que vol dir precisament forat. Coll de Jou al Bergadà, amb significat redundant, com Vall d'Aran.

Mata de València– ( Pallars Sobirà ) " matte" – bosc- prada – Mataplana (Ripollès)

Montadó – (Pallars Jussà) – Mont-Odó – compareu amb Montardo (Aran) – "Mont"-"Aar"- Mont de l’Àguila.

Noguera – ( Pallars i les Nogueres) Comarques i Rius -"Nocke" – Muntanyes Punxegudes -tingueu esment que la vinculació amb l'arbre no és especial d'aquestes muntanyes, igual passa amb la paraula palau, que es vol buscar un palau a tot arreu, on només es troben cingleres i penya segats.

Organyà – (Alt Urgell) "Ort" Anyà – "Ort" –"Eng" - Lloc del Congost, de l'Estret. Tresponts.

Pallars – ( Pallars Jussà i Sobirà) Palau – "Pfalz" –es desdobla en Pal i Fall – Cinglera, precipici- Pals-Pallejà-Palafrugell-Palau-Fai. 

Sarga - Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)– Sarga – derivat de "Zarge" que vol dir frontera, vora, límit, amb el comtat de Ribagorça...

Sixena – derivat de"Zeichen" – "zeichnen" - senyal, marca, regal, dibuixar- lligat a Zeigen – mostrar

Talarn – (Pallars Jussà) – "Tal"-"arm" – Braç de la Vall

Toló – (Pallars Jussà) Sant Salvador de Toló – derivat de "Topf" – tapadora – o de "Zopf" – cua, punta – "Topf – Olt" . Castell antic de Toló .


Com he esmentat amunt, existeixen estudis exhaustius sobre les paraules Cerdanya, o Palau, per tota la geografia. La recerca de vincles familiars, i també de palaus senyorials no s'ajusten pas a la topografia. Alguna d'aquestes propostes etimològiques poden ser errònies. Aquestos bons treballs són essencials per entendre que les possibles etimologies de vegades ens porten a un cul de sac. Cal cercar en un altre camp, que és el que aquí proposo. L'objectiu principal és acostar-se a la cosmovisió del territori i de la gent que el van habitar. Com deia Newton, nosaltres ens aixequem sobre les esquenes dels gegants que ens han passat al davant.

dilluns, 3 de maig del 2021

LES VALLS DELS PRATS - I

L'estiu passat vam poder aprofitar per visitar la Vall d'Àneu a la segona quinzena d'agost. Malgrat les restriccions, vam gaudir d'unes bones caminades. Aprofitant l'Alsina i el Bus del Parc vam estar per Esterri, Espot i l'Escaló abans de tornar cap a casa. Estava tot força concorregut, però per sort ja no tenien les gentades de la primera quinzena. Per desgràcia, ens va quedar per veure algun espectacle del Dansàneu 2020. La resta bé, vam poder visitar la Casa Gassia, i comprovar la bona tasca que fan per difondre la cultura del Pallars. Sigui el museu, les activitats, els llibres o la música, o l'empenta dels seus treballadors, tot fa un regust de cultura d'arrel que mereix que arribi a tothom. Defensant lo seu, volen difondre aquestos tresors, i que cadascú pugui valorar-ho com cal. 

Aquesta actitud es feia evident amb la gent del país. Molts portaven samarretes amb paraules característiques del parlar pallarès, com a signe d'identitat. L'associació Cambuleta està fent una bona tasca en aquest camp. A més de la promoció del dialecte nord-occidental, els pallaresos defensen la seva cosmovisió. Potser els drets del comtat del Pallars han quedat més arraconats que els de la Querimònia de l'Aran, històries de vells i d'intel.lectuals segons la majoria dels catalans. Què podem dir de la mancances sobre la pròpia història? Doncs que molts ciutadans viuen als núvols, en aquest cas, els d'internet. 

I què més falte? demanen a les botigues, als hostals, per tot arreu us diuen la gent que us atendrà. Amb aquell esperit que a Barcelona ni a l'Àrea Metropolitana trobareu pas. Sí que podeu aconseguir el llibre dels Costums de la Vall, i també podem gaudir de la darrera publicació dels Quaderns del Consell Cultural de les Valls d'Àneu titulada "Pagus Anabiensis" d'Albert Turull sobre l'onomàstica i toponímia de les valls. Un bon treball editat a finals dels 2020 que completa publicacions anteriors i que fa un recull més exhaustiu. Ben editat, i amb unes bones fotografies per intentar exposar allò que la gent veu quan anomenen els seus llocs. 

El text segueix les tesis principals del Joan Coromines. Aquest gegant de la filologia catalana va fer un recull enciclopèdic en el seu Onomasticon Cataloniae. Adés tenim l'oportunitat de consultar-ho per internet, una excel.lent eina per posar-lo a l'abast de tothom. Ara bé, amb el pas del temps es fan evidents els encerts del Coromines, i també d'on coixeja. Coromines va deixar moltes llacunes, i és normal que així fos. Ell tenia uns vidres per llegir els textos i els topònims que estaven amarats de la influència basca. Aquest filtre oferia explicacions raonables en molts dels casos, però també en deixava altres de banda. La reverència a la seva gran tasca ha fet que altres opcions filològiques es quedessin fora. En el fons, el nostre filòleg ens va deixar molt camp per córrer, i molta feina per fer. 

Si la toponímia i l'onomàstica va lligada a la geografia i als diferents pobles que han viscut en un lloc determinat, és normal que tinguem diferents cosmovisions d'acord amb cadascun d'aquestos pobles. Si seguim la cronologia històrica ens trobarem primer amb els celtes o gals, i posteriorment amb els ibers, amb els bascos, amb els llatins, amb els gots, i els àrabs. Sense negar la influència basca, caldria tenir en compte el paper dels gots, i per extensió, dels germànics, en la conformació del poble català. Durant molts més segles que els àrabs, els gots influiran en la llengua. A l'Edat Mitjana la majoria de noms eren de nissaga germànica, no debades, els gots eren el nervi de la noblesa catalana, i estem parlant d'un dels tres ordres de la societat d'aleshores. Per tant, seria coherent que gairebé un terç, un trenta per cent de la parla tingui la seva empremta. Per què els lingüistes rebaixen aquesta aportació al voltant d'un deu per cent? Caldrà aplicar el filtre dels vidres germànics per veure si la seva perspectiva és més ajustada a la realitat geogràfica. I això ho provarem d'esbrinar al següent article.