Aquesta Setmana Santa ha estat força aspra. Els vent carregats de núvols i l'ambient humit ens ha portat una música plena de contrapunts. Per una banda el desig de sortir, d'agafar aire fresc i descansar, més lleuger i plaent, amb ganes de gaudir de les coses bones de la vida, d'aquest món on hi som. Un concert del Roger Mas jaçista, el plaer culinari de l'Orfeó Olotí o del Cafè del Mig. Per altra banda, més endins, l'esperit religiós s'ha deixat sentir, encara que no s'hagi fet palès. El misteri de la mort ens ha colpit ben aprop aquest mes d'abril, amb amics del poble, de la família, de coneguts i no tant, de qui hem parlat i de qui, sobretot, hem recordat.
S'ha fet el festival Sismògraf a Olot aquest 2019, i les diferents activitats han estat força repartides per la població. Un nom ben trobat per al festival de dansa, en un territori pirinenc força ple de volcans. On la natura present és un mut testimoni de passades tempestes magmàtiques, de terratrèmols que van modificar el seu paisatge. De com malgrat l'aparença sòlida de les coses, i de la terra que trepitgem, encara podem sentir sota els peus la remor del món que es belluga. Feia poques setmanes que aprop de Rialp es produïren una tongada de sismes que es feren sentir.
A Can Trinxeria inauguraven una exposició el 18 d'abril amb el títol de Remor. Una exposició fotogràfica que volia ressaltar els conceptes actuals feministes, contraposant-los amb els espais dels safarejos dels pobles de l'Empordà. Un espai públic dominat per les dones on podien compartir ses vivències. No era només per fer safareig, era també per destacar-lo com la nostàlgia d'un temps passat. En el món actual, on no existeix una separació entre la part pública i la privada, el safareig deixa de ser un espai vital. Quina reflexió podem fer sobre els valors actuals de la nostra societat i la comparació amb els valors antics?. Si són els mateixos, en què s'han metamorfosat, i com podem destriar de fer safareig amb la solidaritat entre la gent per tirar endavant enmig d'aquestes crisis. Enmig de la tragèdia de la mort d'una dona a mans de la seva parella. Enmig d'aquestos tremolors que ens envaeixen l'ànima, com el record de tot allò que vam estimar i de tots aquells que ens van deixar abans.
Caminàrem pel Montolivet, fins al Montsacopa, on els miradors s'esplaien per tots costats, i per les rutes que entre i surten de la Garrotxa, anellada de serralades. Als peus, la capital d'Olot, Ault-Ort, del gòtic lloc alt i antic, ple d'història geològica, però també humana. Passaren els celtes, els romans, els gots, ara arriben d'altres pobles també llunyans. Olot s'endreça pel centre, i va creixent al seu redol, des del seu elegant eixample fins als horts i camps dels voltants. Visiteu els seus museus d'art, plaent Museu de la Garrotxa, una excel.lent exposició dels Cossos de Dolors Puigdemont, trepitgeu el claustre renaixentista del Carme, on es troba l'Escola d'Art. I després atanseu-vos a la Fageda d'En Jordà, al volcà de Santa Margarida, amb rescat d'àvia accidentada enmig de tots els pasquaïres que omplien la base del volcà i envoltaven l'ermita, i arribeu-vos fins al corprenedor Croscat. El volcà obert de dalt a baix, que ens mostra i dibuixa la força de la natura, la petitesa dels homes i la seva feina dels titans. Contrapuntem el verd esponerós dels arbres amb els negres i vermells de les terres a les quals vesteixen. Contrapuntem l'esperança de la vida amb el dolor i i la mort sobre la qual aquesta reposa.