dimecres, 5 d’agost del 2026

L'ODISSEA DE GASPAR DE PORTOLÀ

Aquestos dies d'agost s'està projectant la darrera pel.lícula del cineasta Christopher Nolan. És la seva versió moderna de l'Odissea d'Homer, la qual ha provocat divisió d'opinions a favor i en contra. Hom diu que sempre tornem als clàssics del passat per reflexionar sobre el present, i pensar en el futur. En el nostre cas, la cultura occidental se sent hereva del món clàssic grec. Però estem parlant dels grecs moderns, o dels antics? Dels romans, a qui els compararem?  

De fet, el procés cultural actual s'aferra al Renaixement Clàssic de fa cinc-cents anys. Avui dia, els símptomes d'esgotament d'aquest cicle apareixen per tot arreu.  Aquestos són semblants als mals usos que anunciaven la mort de l'Edat Mitjana. Al segle XV van aparèixer personatges destacats que buscaven un futur millor. Un d'ells va ser un altre salvador, el nostre Cristòfor Colom. No era cap director de cinema, però va lluitar per progressar enmig d'un món canviant, que trontollava. Per anar fent boca, us recomano també el llibre del Josep Mateu titulat "Virrei?"

Si l'Odissea de Nolan és hollywoodiana, què podem dir del nostre català Josep Carner-Ribalta? Quin gust poder llegir el seu llibre "Gaspar de Portolà, Conqueridor de Califòrnia" editat el 1971 per l'Editorial Selecta, amb el número 439 de la Biblioteca. És un novel.la històrica que ressegueix la biografia de Gaspar de Portolà, com diu ell, el darrer explorador català d'Amèrica. Una vida oscil.lant entre el lema "O Rei o res", com un altre Ulisses navegant pel mar. El dubte del personatge, com l'Esfinx d'Edip, com el Hamlet de Shakespeare, ser o no ser? 

Com creixem i seguim la nostra tradició cultural i nacional? Amb aquesta motxilla fem el nostre camí amb diferents companys. Diferents etapes, nous reptes, triomfs i derrotes, per anar avançant malgrat tot. I després de voltar el món, tornar al born. Des de Balaguer cap a Lleida, una vida exemplar que En Josep Carner-Ribalta ens mostra com si fos en Cinemascope.  Entremig l'exploració de l'Alta Califòrnia, i la lluita soterrada contra l'administració colonial, representada pels funcionaris públics i els religiosos inquisidors. Aquestes no eren pas les columnes d'Hèrcules sinó les de l'Imperi Espanyol, que adès està veient les orelles al llop. Què farem els catalans quan Ulisses torni a casa?