PRINCIPIS IMMUTABLES, EVOLUCIONS I CONVERSIONS

Adès s'ha celebrat el Mundial de Futbol del 2026 i la selecció de l'Imperi Espanyol ha guanyat el torneig. Molts dels que es diuen a sí mateixos catalans han celebrat sa victòria.  Gent que viu entre nosaltres, joves i grans, nascuts al país o fora, consideraven que era tot un orgull per ells formar-ne part. Portaven les samarretes però només miraven el costat del triomf, no sabien ni volien saber tot allò que s'amagava al darrere. Ni quin cost comportava! 

Els que en som conscients, ens entristim per tot aquest panorama. De fet, estem passant el desert i costa arribar a la Terra Promesa. No sabem si hi arribarem mai, ni si tindrem prou fe. Malgrat tot, hem de continuar. I recordar la nostra història. Els moments bons, i els dolents. Fins i tot, treure'n profit enmig de l'adversitat. Un exemple clar d'enguany és l'aniversari del complot de Prats de Molló. Macià va veure com quedava tot en no res, però va lluitar per treure'n tot el partit possible. El judici a París va servir per exposar el cas dels catalans, durant la Dictadura de Primo de Rivera. 

Encara avui dia Prats de Molló conserva la casa on es planejar l'atac. Avui està en mans d'una fundació amb el nom de Casa Macià, que l'ha salvat de l'enderroc. El poble està al costat de la frontera francesa, i els seus pratencs es consideren ciutadans de la Republique. Pocs us parlaran en català, tot i que n'hi han. Els francesos, com els espanyols, no volen canviar pas. Tot està al seu cap. 

Podem esperar, o desitjar una conversió del seu esperit? Fins a quin punt la natura que els conforma es pot alterar? M'ha vingut a la memòria el llibre del gran Francesc Pujols,  L'Evolució i els Principis Immutables. Una obra primerenca que exposava els dos punts de vista filosòfics sobre la vida: els que se la miren com una evolució i els que consideren que és immutable. Podem anar d'un pol a l'altre? Podem alternar-los? És possible una connexió occidental amb el tipus de pensament oriental del Ying i el Yang, que podeu observar en un altre llibre "Traces de Silenci",  de Miquel Àngel Cabrer? 

En tot cas, vull recordar que les patrones de Prats de Molló són les santes Justa i Rufina. Els seus fets s'exposen en els magnífics retaules barrocs de l'església de Prats. Els orígens sevillans, de l'Híspalis romana diuen, de la conversió de la mesquita i la Giralda en una catedral, en són una mostra. Com la prova del sedàs del gra de blat i la pols, i de la contraprova del vi i de l'aigua que el mercader estafador els va fer passar. Per això, alcem la copa i brindem pel vi, que no ens aigualeixin la nostra celebració.