L'ODISSEA DE GASPAR DE PORTOLÀ

Aquestos dies d'agost s'està projectant la darrera pel.lícula del cineasta Christopher Nolan. És la seva versió moderna de l'Odissea d'Homer, la qual ha provocat divisió d'opinions a favor i en contra. Hom diu que sempre tornem als clàssics del passat per reflexionar sobre el present, i pensar en el futur. En el nostre cas, la cultura occidental se sent hereva del món clàssic grec. Però estem parlant dels grecs moderns, o dels antics? Dels romans, a qui els en compararem?  

De fet, el procés cultural actual s'aferra al Renaixement Clàssic de fa cinc-cents anys. Avui dia, els símptomes d'esgotament d'aquest cicle apareixen per tot arreu.  Aquestos són semblants als mals usos que anunciaven la mort de l'Edat Mitjana. Al segle XV van aparèixer personatges destacats que buscaven un futur millor. Un d'ells va ser un altre salvador, el nostre Cristòfor Colom. No era cap director de cinema, però va lluitar per progressar enmig d'un món canviant, que trontollava. Per anar fent boca, us recomano també el llibre del Josep Mateu titulat "Virrei?". 

Si l'Odissea de Nolan és hollywoodiana, què podem dir del nostre català Josep Carner-Ribalta? Quin gust poder llegir el seu llibre "Gaspar de Portolà, Conqueridor de Califòrnia" editat el 1971 per l'Editorial Selecta, amb el número 439 de la Biblioteca. És un novel.la històrica que ressegueix la biografia de Gaspar de Portolà, com diu ell, el darrer explorador català d'Amèrica. Una vida oscil.lant entre el lema "O Rei o res", com un altre Ulisses navegant pel mar. El dubte del personatge, com l'Esfinx d'Edip, com el Hamlet de Shakespeare, ser o no ser? 

Com creixem i seguim la nostra tradició cultural i nacional? Amb aquesta motxilla fem el nostre camí amb diferents companys. Diferents etapes, nous reptes, triomfs i derrotes, per anar avançant malgrat tot. I després de voltar el món, tornar al born. Des de Balaguer cap a Lleida, una vida exemplar que En Josep Carner-Ribalta ens mostra, com si fos en Cinemascope.  Entremig l'exploració de l'Alta Califòrnia, i la lluita soterrada contra l'administració colonial, representada pels funcionaris públics i els religiosos inquisidors. Aquestes no eren pas les columnes d'Hèrcules sinó les de l'Imperi Espanyol, que adès està veient les orelles al llop. Què farem els futurs catalans quan Ulisses torni a casa? 

IBÈRIA ESTRÀBICA - EPÍLEG I EL LLIBRE IV

Bé, la Geografia d'Estrabó a Ibèria està força bé, malgrat algunes distorsions i llacunes. Ens explica els costums dels pobles ibers, que són celtes, i com viuen en els diferents territoris de la península. Destaquem la riquesa del sud i el clima més benigne que no pas al nord, on tot era molt més fred. També com va evolucionar la conquesta i el procés de romanització. Les contradiccions, si ens creiem allò que diu l'historiador, obren nous interrogants. El fet que dibuixi els Pirineus de nord a sud, i no de est a oest, és un efecte del seu estrabisme? Una altra mostra és el tipus de vestits i pentinats, tant d'homes com de dones, perquè allò no s'assembla gaire a la Dama d'Elx. I també les pobres dades sobre el litoral del nord-est de la península, al Principat, on amb prou feines esmenta Tarraco o Empúries? . 

Per això cal anar més enllà del llibre III, i seguirem al llibre IV, del qual hem trobat per sort una traducció a l'anglès.  En aquest volum ens parla de l'Aquitània, de la Provença i la Narbonesa, a més de la Bèlgica. A nosaltres ens interessa sobretot la Narbonesa, la província gal.la, amb capital a Narbo. Ens la descriu com un paral.lepípede, és a dir, un rectangle.  I ens explica que va des de Nemauso, l'actual Nimes, a la vora del Ròdan, fins al santuari o recinte d'Afrodita, Venus. Ja hi tornem a ser amb una descripció física que presenta unes fites indeterminades, o potser no, ells sabien de què parlaven. Recordem que els romans posaven fronteres al rius, i si tenim per una banda el Ròdan, a l'altra punta del rectangle ens trobem Barcelona, Bàrcino, i el riu Llobregat. 

Per què Barcelona era el temple de Venus? El seu nom ens ho marca, Colònia Iulia Augusta Paterna FAVENTIA Barcino. Les altres fites són els Mons Cemmenus, la serralada de les Cevenes, i recordeu els Trofeus de Pompeu, al "summum Pyrineus". Però no és pas la Jonquera, és Llívia. Com el trofeu d'August és visible a la Provença, així ho seria dalt del castell de Llívia. I per això tenim l'únic temple pirenaic als peus del turó. 

Un altre senyal de la frontera sud de la Gàl.lia Narbonesa en segles posteriors és la població de Sant Boi de Llobregat, que té per patró el màrtir de Nimes, i al seu costat Santa Coloma de Cervelló. Bé potser que més endavant donem un cop d'ull a altres viatgers insignes com Ruf Fest Avié i el seu Periple, conegut amb el nom d'Ora Maritima.  Ara mateix deixarem reposar una estona la nostra Geografia estràbica. 

IBÈRIA ESTRÀBICA - VII

La part final del llibre III de la Geografia d'Estrabó està dedicada a l'Ebre. L'Hiberus llatí que correspon a l'Iber, que vol dir oest en llengua celta, com Iwer o Iler. Ens situa la gran vall entre els Pirineus, i la serralada Ibèrica, Idúbeda. El seu naixement cap al nord-oest, el qual es troba al país dels Càntabres. 

Parla de les poblacions de Saragossa, Cesaraugusta, i Velilla, Celsa en el curs del riu. El poble del territori són els Jacetans, els ibers de sota, que s'estenen cap al pla fins que arriben als límits de les ciutats d'Ilerda, Lleida, i Osca, les quals pertanyien als Ilergetes. Més enllà del riu Cinca!. Al nord de la vall de l'Ebre esmenta Pompelo, Pamplona, i Edasuna, potser Irun, i els pobles Bascos. També diu que la major part del Pirineu està habitada pels Ceretans, que són ibers, i que fan uns bons pernils. El seu nom vol dir "pobles del país fred". 

Després ja parla de la Meseta, per on passen els rius Duri i Tagus, anomenats anteriorment, i que neixen a Ibèria. Al nord de la Meseta viuen els Berons. Cap al sud, els Arevacs de Numància, i d'altres ciutats, fins a la vora del riu Tagus. 

Estrabó s'esplaia parlant dels costums dels pobles ibers, dels guerrers, semblants als "peltastes" grecs que ens recorden els almogàvers. Explica la manera de combatre, de vestir, i de com viuen entre ells. Després ja parla de les divisions polítiques, i de com els romans van organitzar les seves províncies. La Bètica era del poble i senat romà, senatorial per tant, i la resta de tota la Ibèria pertanyia a l'Emperador, cadascuna amb els seus magistrats. 

En el darrer capítol ens parlarà de les illes. De les nostres Gimnèsies, les Balears, i les Pitiüses.  A Mallorca esmenta Pollentia, Pollença, i Palma. Més enllà Menorca. A Eivissa, Èbisos, i Ofiüssa, que és Formentera. Lloa els seus foners, i la qualitat de les terres. La seva influència fenícia, la pirateria, i les llebres, fins que van dominar la seva plaga. Els romans portaren també colons ibers de la península. 

Després torna a parlar de les illes de Gadira, Càdis, per la seva gran importància, de les Columnes d'Hèrcules, i dels costums antics sobre la toponímia i les fites monumentals. També detalla el règim de les fonts, de les marees, i d'altres fenòmens naturals.  Per acabar amb les illes, i amb el seu tercer volum, ens parla de les Cassitèrides, a davant de la costa àrtabra, plenes de riquesa mineral. Són les actuals illes Açores, que eren conegudes pels cartaginesos, fins que van passar a mans dels romans. Estrabó exposa clarament que hi vivia gent, i els descriu, malgrat que els portuguesos diuen que quan les van conquerir no hi havia ningú. 

Encara ens queden unes consideracions finals, les quals enllaçarem amb el llibre IV d'Estrabó. En aquest quart volum ens parlarà del països per sobre d'Ibèria. Trobarem els altres pobles celtes, amb els territoris de l'Aquitània, la Narbonesa i la Provença, i la Bèlgica.  

IBÈRIA ESTRÀBICA - VI

Estrabó creua el riu Iber, Ebre, i va costa amunt després d'esmentar la ciutat de Dertosa, Tortosa. Estranyament tampoc esmenta la batalla d'Ibera, de la Segona Guerra Púnica en aquesta ciutat, com ha fet en altres llocs sobre els Escipions. 

La propera parada serà Tarraco. En capítols anteriors parlava dels Edetans, però aquí no diu gran cosa ni tant sols dels Ilercavons. És quan esmenta Tarragona com a capital de l'Imperi Romà, i el seu abast no queda gaire clar. Si ho era de tota Hispània, de les províncies Ulteriors, de mandat imperial, o de la Bètica, senatorial?. Els detalls des de Tortosa cap al nord ja no són tant clars com la descripció que en fa de les altres províncies. Especifica que Tarraco no té port, però sí un golf. Allò que no esmenta és que es troba gairebé a la mateixa latitud de Roma, en línia recta entre Sardenya i Còrsega, a no ser que es faci volta per la costa nord del Mediterrani. Tampoc esmenta l'anomenada Torre dels Escipions ni l'Arc de Berà? Tampoc no s'entén que posi les Gimnèsies, les Balears, i Èbisos, les Pitiüses, a davant de Tarraco?

Després de Tarraco avisa que ja no hi ha gaires més ports, fins que arriba a un lloc, del qual diu que a partir d'aquí es troben molts més ports i un país més fèrtil. Aquest lloc no pot ser altre que la desembocadura del riu Llobregat, que tenia port al sud de Montjuïc i a Sant Boi de Llobregat. S'ha saltat els lacetans al sud, i després ja esmenta els laietans, i els "lartoleetes i semblants" fins que arriba a Empòrion. Més contradiccions quan diu que Empòrion es troba a 40 estadis, no arriba a 8km, del Pirineu i dels límits entre Ibèria i Cèltica? Al Golf de Roses esmenta Rodes, Roses, i en fa un descripció acurada d'Empúries i la seva evolució històrica. I la natural, amb la desembocadura antiga del Fluvià que li fa de port. 

Diu que els emporitans arriben fins als Pirineus, i als Trofeus de Pompeu, i d'aquí explica la Via que des de Roma va fins a la Bètica sense anomenar-la. En sentit invers, parla de la plana Juncària, a l'Empordà pantanós, de Bétera, on "be" vol dir canal, i per això diria que és Girona, i més avall la plana del Fonoll, la qual seguiria el camí pel Vallès... I d'allà cap a Tarraco i Dertosa...  fent el camí de tornada. Vist i no vist, la costa de l'actual Catalunya. A partir d'aquí torna a fer una descripció molt més acurada de la Vall de l'Ebre i els seus pobles.