dilluns, 28 de setembre del 2026

MÉS PALLARS DE PEL.LÍCULA

Vam trobar molt interessant l'article que va escriure En Tomàs Garcia Espot al diari Pallars Digital. Es va publicar el 28 de setembre del 2024, i es titulava "Un Pallars de Pel.lícula". Com veieu pel seu nom, feia un recull de films que s'han rodat al Pallars, a partir dels anys seixanta del segle passat fins ara. L'article en fa una extensa relació: dramàtiques, sentimentals, fins i tot d'acció. Sempre ens fa patxoca saber que les nostres contrades han estat l'escenari de moltes de les escenes projectades per les pantalles arreu.

Adès n'he trobat una altra per afegir a la llista. Es tracta del film titulat  "Train d'Enfer", en francès. En castellà es va dir "Trampa bajo el sol", i en anglès es va projectar amb el nom "Operation Double Cross". Era una producció del 1965 on la participació financera va ser sobretot francesa, fos per la novel.la de ficció o pels actors que hi participaven. Ens trobem amb en Jean Marais i la Marisa Mell, famosos al país gal, que garantien una bona audiència. 

Era una pel.lícula d'espies interessant perquè es va rodar sobretot a Catalunya. El guió estava prou bé, tot i que la realització no tant. El seu pressupost no era gaire alt. I no podia competir amb un James Bond, és clar!. Podeu donar un cop d'ull al film per internet. Si us hi fixeu, a partir de l'hora i dotze minuts es desenvolupa l'acció final al Pallars. Les escenes del túnel diuen que es van gravar a Almeria, però tots els exteriors es van fer a Cellers, com podreu observar sense problema. 

D'on hem pogut rescatar aquesta pel.lícula? De mon oncle, el Jaume Gómez. Parlant amb el tiet aquest cap de setmana, em va explicar que hi va participar de figurant. Els extres eren joves del Pallars que aleshores tindrien al voltant de vint anys. Eren els que feien de gendarmes i portaven els tres subfusells, anomenats "naranjeros", de la Guàrdia Civil que els hi havien deixat. Descarregats, és clar. Feien patxoca amb l'uniforme i l'arma. 

Però fins i tot al cine, no tot són flors i violes. Com el film era de pressupost ajustat, la paga no era gaire grossa. A més feia molta calor, i la beguda estava calenta, no pas amb gel com la dels artistes de repartiment, així doncs, els extres es van plantar. Només hi van actuar un dia, perquè a l'endemà ja van fer vaga. Sort que era només un film, perquè la vaga al franquisme estava perseguida. Ja veieu que potser se'ls hi van empeltar els aires de París, i gairebé aixequen al Pallars una Revolució Francesa!

dimarts, 15 de setembre del 2026

CONCERT AMB INFUSIÓ DE MARIALLUÏSA

El programa commemoratiu dels 50 anys de la Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat organitzat per l'ajuntament va ser mediocre. Tot planificat i portat al mil.límetre d'acord amb les instruccions rebudes. On és tota l'èpica i l'esforç de la gent que se la jugava al final de la Dictadura de Franco, qui va morir matant, per si algú no ho sap?. 

És una programació pensada per als Patufets catalans, només falta que el Naïm Ismail ens digui ben clar i català que al Patufet l'han matat, durant el Concert de les 50 Diades. Va ser una de les veus destacades del concert fet el 10 de setembre, dijous toquem els picarols... Concert nostàlgic i destrempador. Alternava talls d'entrevistes antigues amb els nous cantants i noves versions. La seva realització es va fer prou pesada, monòtona, i gens acurada, es notava que estava poc assajat. Els Amics de les Arts, la Maria Hein, l'Ismael Serrano, i alguns van mantenir el nivell qualitatiu, acompanyats pel Kitflus. Però on era la Dharma o el Santi Arisa. Qui volia aixecar cap bandera amb tot això?. Com en un concurs de Joc de Cartes, el menú va ser una mica insípid, i les postres, al llevant de taula van deixar un mal gust de boca. El final "apoteòsic" va ser la versió surrealista de la "Noia de Porcellana" de Jaume Sisa. Potser es referia a l'alcaldessa de Sant Boi, la qual apareixia en els crèdits finals amb el títol de "criteri polític"?.   

Només faltava una crònica grisa per part de la revista Enderrock per tirar-ho tot per terra, amb excepcions. Potser una Fera Ferotge amb sordina, etc... Com enyorem el Pi de la Serra, "Si els f..." ai calla, o potser el Llach de "No era això, companys!". Ara tot és cotofluix per una pell encetada, perquè el franquisme ja els hi anava bé a molts, i de lluny es veu tot molt més blanc. Ja se sap que després de les indigestions es recomana prendre poniol, o marialluïsa, que té unes grans propietats curatives. Si podeu anar al metge, demaneu la marialluïsa, que us la receptin, la marca comercial és MLLM. Us recomano que la compreu a l'herbolari, que us sortirà més barata i natural. Ai, pobre Patufet! 

dissabte, 5 de setembre del 2026

LA CALIFÒRNIA DE CATALUNYA

 Enguany vam poder llegir el llibre de Josep Carner-Ribalta "Gaspar de Portolà, Conqueridor de Califòrnia". És una novel.la històrica sobre la biografia de l'heroi lleidatà editada el 1971 per l'Editorial Selecta. Després de la mort del nostre guionista català de Hollywood, semblaria que la conquesta catalana de Califòrnia en nom de la monarquia hispànica quedaria enterrada en l'oblit i la cendra de la història. 

Per sort, un altre lleidatà, En Santiago Suñol i Molina, va reprendre la tasca de difondre aquestes gestes entre els catalans.  El 2015 l'editorial Llibres de l'Índex va editar "L'Epopeia Californiana de Catalans i Illencs (1764-1848)". Aquest llibre tenia la gran virtut d'explicar qui era la gent que acompanyava l'explorador Portolà en la seva odissea. Fossin militars o religiosos, es van embarcar en una missió a l'extrem del món conegut. Potser el Senyor Suñol va posar més llum a la foscor que el popular Carles Porta dels crims. 

Avui escric per honorar la tasca d'En Suñol, amb qui vaig poder contactar per internet. Amb recança he conegut el seu traspàs adès. El dos de setembre del 2026 ens ha deixat a la ciutat de Lleida als 96 anys. L'esquela del diari retrata una biografia familiar plena de vida. Potser hom hi hauria algú  més indicat per parlar d'ell, més enllà del resum biogràfic escrit en un dels seus llibres.  En tot cas, volia recalcar que ell forma part d'aquestos homes destacats que han fet, i fan, que les terres de Ponent siguin la Califòrnia de Catalunya. 

dimecres, 12 d’agost del 2026

PRINCIPIS IMMUTABLES, EVOLUCIONS I CONVERSIONS

Adès s'ha celebrat el Mundial de Futbol del 2026 i la selecció de l'Imperi Espanyol ha guanyat el torneig. Molts dels que es diuen a sí mateixos catalans han celebrat sa victòria.  Gent que viu entre nosaltres, joves i grans, nascuts al país o fora, consideraven que era tot un orgull per ells formar-ne part. Portaven les samarretes però només miraven el costat del triomf, no sabien ni volien saber tot allò que s'amagava al darrere. Ni quin cost comportava! 

Els que en som conscients, ens entristim per tot aquest panorama. De fet, estem passant el desert i costa arribar a la Terra Promesa. No sabem si hi arribarem mai, ni si tindrem prou fe. Malgrat tot, hem de continuar. I recordar la nostra història. Els moments bons, i els dolents. Fins i tot, treure'n profit enmig de l'adversitat. Un exemple clar d'enguany és l'aniversari del complot de Prats de Molló. Macià va veure com quedava tot en no res, però va lluitar per treure'n tot el partit possible. El judici a París va servir per exposar el cas dels catalans, durant la Dictadura de Primo de Rivera. 

Encara avui dia Prats de Molló conserva la casa on es planejar l'atac. Avui està en mans d'una fundació amb el nom de Casa Macià, que l'ha salvat de l'enderroc. El poble està al costat de la frontera francesa, i els seus pratencs es consideren ciutadans de la Republique. Pocs us parlaran en català, tot i que n'hi han. Els francesos, com els espanyols, no volen canviar pas. Tot està al seu cap. 

Podem esperar, o desitjar una conversió del seu esperit? Fins a quin punt la natura que els conforma es pot alterar? M'ha vingut a la memòria el llibre del gran Francesc Pujols,  L'Evolució i els Principis Immutables. Una obra primerenca que exposava els dos punts de vista filosòfics sobre la vida: els que se la miren com una evolució i els que consideren que és immutable. Podem anar d'un pol a l'altre? Podem alternar-los? És possible una connexió occidental amb el tipus de pensament oriental del Ying i el Yang, que podeu observar en un altre llibre "Traces de Silenci",  de Miquel Àngel Cabrer? 

En tot cas, vull recordar que les patrones de Prats de Molló són les santes Justa i Rufina. Els seus fets s'exposen en els magnífics retaules barrocs de l'església de Prats. Els orígens sevillans, de l'Híspalis romana diuen, de la conversió de la mesquita i la Giralda en una catedral, en són una mostra. Com la prova del sedàs del gra de blat i la pols, i de la contraprova del vi i de l'aigua que el mercader estafador els va fer passar. Per això, alcem la copa i brindem pel vi, que no ens aigualeixin la nostra celebració.