dimecres, 23 de novembre de 2022

COSES MOLT BONES QUE S'ESDEVENEN A SANT BOI

Aquesta setmana és la última que podem gaudir del Circ Raluy a Sant Boi de Llobregat. Han tornat després d'uns quatre anys per causa de la crisi econòmica i les restriccions de la plaguèmia. I encara és una meravella poder contemplar el seu espectacle "Kirko" a la nostra ciutat. Cal dir que s'ha actualitzat mantenint l'estil tradicional del circ. Amb números clàssics, molt ben executats. La modernització també es nota en un acostament més artístic, com l'homenatge al fundador Carlos Raluy, mort fa uns mesos. Malgrat algun moment de relaxació, el conjunt manté la força i atracció que ens transporta a un món màgic. És una d'aquelles coses bones que de tant en tant passen per Sant Boi. Encara que les etiquetes penjades a la nostra ciutat portin la marca de la follia, podem tenir el goig de trobar esdeveniments dignes de qualsevol capital. 

Un altre exemple és la programació que porta a l'Escola BlaiNet les Joventuts Musicals del Baix Llobregat. Cal recordar la magnífica actuació de Miguel Bonal el passat 17 d'octubre. El solista, que toca la viola de gamba de manera excel.lent, va interpretar diferents obres del repertori musical antic i modern. Més enllà del Marin Marais de "Les veus humanes", retratat a la pel.lícula "Tots els matins del món", va tocar Hume, Telemann, Bach o Abel, i una composició moderna que va mostrar son nivell de mestria. L'aragonès és una promesa que ha de madurar i harmonitzar amb el seu esperit. Ganes no li en falten, i venir a l'Esmuc és un bona experiència. Demostra una gran bona voluntat, fins i tot en el seu català molt correcte. El proper concert serà el dia 30 de novembre a dos quarts de vuit per Miquel Muñoz al violí, i Lluís Rodríguez al piano, amb dues sonates, una de Schumann i l'altra de Cesar frank. 

De vegades et trobes que coincideixen actes de molta qualitat, perquè aquell mateix dimecres es farà la presentació a la nostra ciutat del poemari del santboià Carles Ribó. Es titula "Cendra batuda pel Vent", editada aquest 2022 per Anem, i que va rebre el Premi Grandalla 2021. Es farà també el dia 30 de novembre, diada de Sant Andreu, a dos quarts de 7 al saló dels Cinemes de Can Castellet. Els poemes expressen els sentiments viscuts durant la separació d'una parella. La seva qualitat formal i de contingut són molt altes. No us ho perdeu, no us quedeu escarxofats i morts d'avorriment. Sortiu i viviu aquestos moments que com estrelles ens acompanyen damunt del cel de Sant Boi.

dissabte, 5 de novembre de 2022

SANT POL, SANT POL

Vam passar el cap de setmana a Sant Pol de Mar, d'aquells llocs que quan passes amb el tren sempre et dius que hi baixaries, només per veure l'ermità. De fet, el poble té forma de barca, avarada a la platja, entre l'ermità i l'església. Al darrera els blocs d'apartaments i les carreteres. Les cases i les torres arrapades al vessant dels turons. El poble conserva l'esperit de pescadors i estiuejants que es barregen amb els turistes més moderns. Les seves platges s'allarguen entre caps i rieres, els quals fan de miradors i de camins amb l'interior, pujant cap a la Vallalta. Malgrat que l'Hispània de la Carme Ruscalleda està tancat, al seu costat han obert el Jardí. I d'altres restaurants mantenen un bon nivell gastronòmic, el cap de setmana tot reservat malgrat la crisi, per segons qui. 

Per crisi gran, la que va viure Sant Pol durant la Guerra de Successió. Els plafons metàl.lics que es troben al costat de l'església expliquen prou bé tot allò que van patir per ser plaça austriacista. A més podem comptar amb el dietari que va escriure un prohom arenyenc de la casa Bellsolell, i el paper que van desenvolupar les tropes d'Ermengol Amill per aquell territori. Podeu llegir-ho en el llibre "Poso per Memòria" de Francesc Forn, editat per Crea'tCal el 2014.  Ens adonarem de la revolta que va provocar la monarquia borbònica amb els impostos que posaren als catalans a partir del 1713 per entendre la resistència a ultrança. Després del 1714 el cadastre i altres taxes van arrossegar el país a la misèria. Això sense comptar que no haguessin patit la repressió que li van aplicar els borbons. Sant Pol va ser saquejat i cremat. L'antiga església de Sant Jaume va ser destruïda perquè les campanes van avisar que arribava la tropa, i la gent es va escapar. Els de Calella, el poble veí, se'n reien dient "Sant Pol, manta i gent berganta", perquè no tenien ni teulat a les cases. 

D'aquí se'n deriva l'altra dita més estesa, de "Sant Pol, quina hora és?" parlant de l'anècdota del rellotge de sol cobert perquè no és mullés. Els de Sant Pol, quan els hi fan la pregunta tenen a punt una altra resposta. "Sant Pol, quina hora és? L'hora de recuperar els nostres drets!". I així estem, aguantant els xàfecs com podem, i si cal, plantant cara. De fet, així estem tots els catalans, que diuen que plou... fins que torni a sortir el sol. Jo recomano a tothom fer l'exercici de la ruta dels Tres Turons. Un tros passa pel puig de l'Home Mort, i només de sentir-ho ja ens posem a tremolar, fins i tot han fet una desviació per no haver d'enfilar-s'hi. Quan veus la pujada al cim per una pista tant dreta, feta de xaragalls i argila, ja penses que no hi arribaràs. Però quan t'hi poses, veus que sempre hi ha un lloc on posar el peu, i malgrat que anem torts, arribem a dalt de tot. La baixada també impressiona, però es pot fer de la mateixa manera. Ja ho sabeu, aprofiteu algun dia per fer estança a Sant Pol, i us refareu del tot.

divendres, 14 d’octubre de 2022

TROBADORES DE L'ATZUR

Aquest vespre a Sant Boi, mentre la majoria de la gent sopava encara als bars i terrasses, seguint la rutina setmanal, a Cal Ninyo hem pogut veure brillar tres estels enmig de la nit. S'havia programat a les 9, i una mica més, el concert del grup de música batejat com Atzur. Tres noies que de la mà del Ricard Ros han aterrat a Sant Boi, baixant de la terra alta del Lluçanès. No ens enganyem, ha estat un concert encara força familiar i d'amics. Però un concert molt necessari per a aquest grup que comença a volar i desplegar les ales. 

Un grup amb una forta personalitat, que adapta la tradició musical als temps moderns. No fan una còpia, sinó que saben composar unes cançons originals, amb unes lletres compromeses. S'aconsegueix que la melodia i els cors acompanyin amb seny i sentiment. Les veus van seguint el fil dels instruments i la tonada donant aquest color d'atzur que tenyeix la seva música. Potser la Maria Mercè Marçal estaria contenta d'escoltar-les. Són noves trobadores que prenen el relleu a les nostres trobairitz. Encara són novelles, però poden aportar molt a la música. Escolten, que no és poc, Pau Riba, o Marala, i d'aquí en fan versions pròpies. Què més podem demanar? La Mar, la Laia, i la Montse es van fent camí entre aquestes cançons. Les anirem seguint, de prop o de lluny, perquè tenen molt a dir. 




dijous, 6 d’octubre de 2022

EL COMTAT GÒTIC DE BESALÚ

Quins misteris podem trobar a Besalú? La població presenta una arquitectura d'un gran nivell, reflex d'uns segles de gran prosperitat. La fàbrica de les seves esglésies es pot  trobar escampada per la major part del comtat, i de manera molt semblant seguint un model determinat. És un romànic que comença a aixecar i estirar la nau central. Si el comtat s'estén per un territori que va de la plana fins a les valls pirinenques, Besalú concentra el poder religiós vinculat a la Gàl.lia Narbonesa tal com s'exposa en l'acta de consagració de l'església del Sant Sepulcre. No existeix pas una frontera determinada, és un conjunt harmònic que treballa en grup per aixecar una societat feudal. 

A Besalú trobarem Sant Pere, Santa Maria, etc... i a les afores el camí que porta a Beuda. El qual també ens mena a Santa Maria de Palera, i ben a prop, al Sant Sepulcre. No gaire lluny Sant Pere de Lligordà. Totes elles també segueixen un cert model d'èxit garantit, pensat per durar segles. L'església del Sant Sepulcre és una de les sorpreses del nostre país: poder fer el pelegrinatge per a tothom que no pot anar fins a Jerusalem. L'acta de consagració del monestir aplega bisbes i arquebisbes de tota la Gòthia. Doncs Sant Pere de Roda acull a tothom per mar, també la Veracreu, a l'església de Santa Helena. Aleshores el Sant Sepulcre els acull per terra.  Les relíquies són un mitjà per acostar-se a Déu, als sants, per relligar aquest món amb la creença de l'altre.

Cal una nova fe, ara que s'esvaeixen els Déus pagans, potser llatins i grecs. Potser també els gals o celtes, tal com diuen els textos llatins amb "Bisuldunum", etc... que Corominas diu que seria celta. Però la nova societat té una presència germànica preponderant. I si els noms que coneixem són més aviat goths?. Ens trobem amb Besalú, amb un "Weisel-Ort", lloc de saviesa, on la paraula "Weih" vol dir altar, sagrat. Si ens anem cap a Palera, seria un derivat de "Pfals", un conjunt de cingleres. I camí de Beuda, ens trobem amb la paraula "Weide", que vol dir pastures... Per Lligordà... "Liegen", que vol dir llit, jeure, "lieg-ort-alt".

El cas és que des de la Garrotxa és dominava el comtat de l'Empordà i els passos des del Rosselló. Per això Pere el Gran es va retirar a Besalú durant la Croada. Des d'allà tenia un bon ventall d'opcions per controlar els camins de la plana, i els rius entre el Fluvià i el Ter. Faltava dominar el mar, i per això, el triomf de les esquadres catalanes va posar els francs entre l'espasa i la paret.  Què seria de Cathalunha si no haguessin tingut una mínima esperança de victòria, de fe en la Justícia? Així com cerquem la veritat a palpentes, enmig de la foscor, per trobar els camins de dins, i els que porten enfora. Per això, el comtat de Besalú s'aixeca a les esquenes de les muntanyes, d'on sorgeixen llurs rius.