dimarts, 27 de setembre de 2022

EL FALCÓ MALTÈS

Qui no ha vista la pel.lícula de cinema negre "El Falcó Maltès" protagonitzada per Humphrey Bogart? La trama gira al voltant de la recerca d'un tresor, un falcó ple de joies  que l'Emperador Carles I havia de rebre dels Cavallers de Sant Joan quan es van establir a Malta. Aquesta film presenta tota una sèrie de personatges que volen apoderar-se de l'estatueta, i per fer-ho, són capaços de tot. D'enredar als amics i als enemics, de robar i, si cal, matar. L'ambició i la cobdícia enceguen el cor i els ulls de tot aquell qui va al darrera. 

Només es pot sortir d'aquesta espiral de destrucció si mantenim els ulls oberts i l'esperit prou net per contemplar la veritat. Cal estar atent als senyals, alguns ens poden despistar, però d'altres ens ajudaran a trobar el camí. El camí que van encetar els catalans amb la conquesta del Regne de Sicília. Al segle XIII va arribar l'estol de Pere el Gran a l'arxipèlag de Malta, amb Gozzo i Comino, tal com explica Ramon Muntaner a la seva Crònica. Durant uns tres segles, Malta pertanyia al Regne de Sicília, el qual estava dintre de la Confederació Catalano-Aragonesa. Fins al segle XVIII encara estarà sota l'Orde dels Cavallers de Malta, el qual encara és viu i reconegut com a organització internacional. 

D'aquells anys ha quedat una capa de sutge interessat, que només passar el dit es comença a trobar allò que s'ha amagat als catalans. Tal com va ser el retrobament amb l'Alguer a Sardenya, i el paper bo i dolent que vam tenir els catalans a l'illa sarda, també ara es comença a retrobar el tresor dels catalans a l'illa de Malta. Allò que vam portar de dolent, però també tot allò que vam portar de bo, i que vam recollir de Malta. Unes quantes proves s'exposen en el darrer llibre del Jordi Bilbeny. "Redescobrint la Malta Catalana" editada per Librooks. No és un llibre com els anteriors, ple d'anotacions històriques. Més aviat és un quadern de viatge on s'apleguen força evidències sobre la presència catalana a l'arxipèlag. I amb prou seny, deixa el camp obert perquè altres historiadors vulguin aprofundir en aquestes petjades. 

Em fa gràcia que s'acusi als historiadors de INH de fer servir la tècnica de manipulació anomenada "cherry picking". En català seria anar a collir cireres, més clar i català. Però amb altres llibres, i amb aquest sobretot, es pot veure que el cistell de les cireres comença a vessar pels quatre costats. Estic molt content que els nostres amics de la revista Sàpiens comencin a organitzar també viatges a Malta. Com més serem, més riurem. De fet, com més falcons volin per sobre de Malta, més podrem veure els estols plens de mariners catalans. I això serà també ocasió per fer una altra pel.lícula digna de Hollywood, amb permís del Bogart.

dijous, 22 de setembre de 2022

CIRCUS BESALÚ

Volíem aprofitar el darrer cap de setmana d'agost per descansar una mica. Vam triar Besalú, sense adonar-nos que es feia la fira de Besalú Medieval. Dissabte ple de gom a gom. Malgrat que no era la idea prevista, va ser força entretingut. El nostre país presenta uns decorats magnífics per a aquest gènere d'animació. I ja fa dècades que s'hi treballa amb força qualitat. Fira dels Trobadors a Castelló d'Empúries, Sant Jordi a Montblanc, a Vic, etc... Potser als pobles es representaven les obres de teatre com el Retaule de Sant Ermengol, i ara s'ha portat tot més als carrers i places. Amb una barreja de gèneres mediàtics: sèries, videojocs, exhibicions... Fins i tot el circ ha sortit de l'envelat, i ara s'escampa per tots els racons del poble. Serà casualitat o no, a Besalú van substituir el Museu de les Miniatures pel Museu del Circ. Ara ja no es porta la distinció entre els "tontos" i els "espavilats", sinó entre els "bons" i els "dolents". 

Quina mena de pallasso triaria avui el filòsof Kierkegaard per exposar la seva paradoxa? La pregunta que em faig és quina mena de públic tindríem avui? Ahir a la nit van passar el magnífic documental "De Caligari a Hitler" per la cadena BTV. Què ensenya el cine que nosaltres mateixos no veiem? era la pregunta reiterada. En Sigfried Kracauer exposa en el seu llibre una panoràmica d'aquells anys sense judicar, una contemplació de la vida d'aleshores, que ens corprèn per les semblances actuals. Però hi ha gaire diferència amb Na Cassandra de la Guerra de Troia? 

Cerquem refugi en un passat idealitzat, sigui el dels grecs, romans, o dels medievals,  fora d'aquest present conflictiu. Atracció del passat, melangia, juguem amb el passat per no esguardar l'ara i aquí. Ens esvera més pensar en el futur, perquè no hi ha una utopia ni un paradís cap on valgui la pena caminar-hi. Gaudir de l'espectacle és sa, l'ànima ho desitja, però l'esperit necessita enfilar-se tocant de peus a terra. Fins i tot les bombolles de sabó necessiten l'alè que les impulsa fora de l'anella. Cal observar les bombolles per poder descobrir les coses que se'ns amaguen. Perquè la nostra mirada no contempla tot allò que té al davant. Voldria esmentar l'excel·lent article del Manuel Pimentel adés publicat a internet. Parla dels temps mentiders,  però sobretot de com ens eduquen per condicionar les nostres observacions.

divendres, 12 d’agost de 2022

Vall de Boí i Comtat d'Erill

Aquest estiu vam passar una setmana intensa a l'Alta Ribagorça. Un dia agraït a Pont de Suert, per agafar l'autobús de línia, i després el Bus del Parc que ens va portar fins a Barruera. Aquest poble va ser el punt de partida per a les visites i passejades per la Vall de Boí. A més de veure el romànic que teníem al nostre abast, vam gaudir del Camí de l'Aigua. Aquesta ruta va seguint el curs de la Noguera de Tor, que desemboca a la Ribagorçana, i aprofita els camins antics que connectaven els pobles i llocs entre ells. Malgrat la calor i els desnivells, està prou ben marcada. Els arbres de ribera i avellaners ens fan de para-sols força estona, quin goig poder gaudir d'aquestos camins! Tot un tresor rebut en herència dels nostres avantpassats. 

Aquesta vall aplega altes muntanyes i prats, amb collades que les connecten amb les valls del costat. Per això, si a l'est tenim el Pallars, a l'oest trobarem la Ribagorça. Des de feia segles, la seva gent vivia sobretot de la ramaderia. El món medieval va organitzar les parròquies i els seus pobles. Entre el comtat de llevant i el de ponent, va anar creixent la baronia d'Erill.  I a cada església s'aplegava la gent, sota l'esguard dels senyors feudals. Fossin el bisbe de Pallars o la Ribagorça, o el senyor d'Erill. Aleshores a partir del segle X s'anaren posant els noms de cada lloc. La vall té forma d'arc, es va doblegant seguint la Noguera, tal com diu el nom de "Boí" que derivaria del germànic "bogen" o "bug", que fa "bôgus" en gòtic, com un colze o articulació.

A Barruera trobem que el poble antic davallava de la solana, seguint el barranc. Pocs arbres n'hi han, "baar" en germànic vol dir nu, despullat, amb formes com "barer" o "barwer". Davant mateix el poble de Durro, que s'enfila per connectar amb la Vall Fosca. "Durch" vol dir a través, per enmig, i "Olt" antic o alt. Riu avall trobàvem el poble de Llesp, vindria del germànic "Letzt" que vol dir l'ultim, en aquest cas de la nostra vall, un topònim que també veiem en altres llocs com Les, Lles o Llessui, ben a la vora, a l'Aran o al Pallars, amb el mateix significat.

Estaré content si l'encerto més que l'erro, per poder donar el significat d'Erill, el qual derivaria de "Ehre" que vol dir noble, i faria "Ehre-lich" per esdevenir un ennoblit Erill. Sigui Erill la Vall o Erill Castell, tots són de la potestat. Què més podem dir, encara de Saraís, una esgarrapada, "scharren"? O Cardet, de "karg" que vol dir cercle, com Cardona o Cardó? País de muntanya, amb bona aigua, que espera amb neguit també la pluja. Feia dècades que no es veia una sequera tan gran. "Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu" preguem dins del temple, contemplem la llum dels nostres artistes, que agafant l'art del món romà el van transformar en una visió original i corprenedora. I preguem fora, enmig d'aquest cims que ens obliguen a alçar el cap per contemplar els núvols, i el cel de dia i de nit.


dijous, 4 d’agost de 2022

REFUGIS CULTURALS ESTIUENCS

Aquest estiu del 2022 es recordarà per la sequera i les perllongades jornades de calor, dia i nit, que han convertit Catalunya en un país semblant al Brasil. El lema de "mais samba e menos trabalhar" s'ha encomanat sobretot a la classe política. Pel que fa a la gent, va tirant com pot. Com sempre s'ha fet a l'estiu, qui marxa bé, i qui no també. Caldria anar més enllà dels festivals de música, i de les festes majors, per recordar que hem de ballar molt més. Ara molta cosa es fa enllaunada, i la gent jove ha perdut el gust per les propostes més personals. Ja poden anar donant beques culturals, que més aviat serveix de "sopa boba".

 

Per als que cerquem camins nous, que no ens facin tornar a la nostàlgia juvenil, caldria aventurar-se per llocs i moments fora dels circuits establerts. Al mateix Empordà podem trobar propostes originals, com actuacions als patis d'alguns hotels, com el Plaja de Palafrugell. Vam gaudir de l'actuació de la Tona Gafarot a una hora propícia per al còctel abans de sopar, a les 8 del vespre. Altres dies l'hotel ha programat més cantants, amb prou diversitat d'estils. Si les cantades d'havaneres a Calella estan bé, o el Festival de Cap Roig, encara és millor trobar aquestes altres opcions.

Malgrat el dol pel recent traspàs de l'artista Rodolfo Candelaria, a Palafrugell senties parlar a la gent d'ell. Així era recordat, amb obra seva exposada a peu de carrer i en altres establiments. D'altres prenen el relleu, fent un nou camí. Mentre al teatre es projectaven films actuals, a la planta superior podíem gaudir de l'exposició titulada "A la Panxa del Bou!" del begurenc Pedro Osuna, amb unes il.lustracions fantàstiques de contes populars. El cartell de la Festa Major d'enguany era seva, i Santa Margarida acompanyava complaent el Drac del programa. 

I si de calor en feia a tot arreu, encara podíem aprofitar el dia per visitar les fundacions que es troben al mateix poble. No tenim excuses amb el Tiquet conjunt per 10€. Espais per contemplar i pensar, embolcallats per la fresca de l'aire condicionat. Podíem esmentar la Fundació Pla, que a més de fer recordança de l'escriptor, tenia una bona exposició recordant els contactes amb el Joan Fuster. Dos intel.lectuals, en plena competència, a veure qui escrivia més, i sobretot, qui fumava i bevia més. Dos homenots, per ells mateixos, que han encès moltes llums enmig de la nostra cultura escanyada. Quin goig poder veure una persona llegint en Josep Pla aquest estiu sota l'ombra d'un arbre a la Vall de Boí! 

Altres fars culturals, potser no tant alts, no són fets per donar llum, sinó per tenir aigua a pressió. Com la torre de l'aigua que es pot visitar a davant del Museu del Suro. Aquesta torre és l'equivalent Eiffel per Palafrugell, dalt de tot, ben agafats a la barana quan bufa la tramuntana, podrem contemplar  l'Empordanet i els Pirineus en dia clar. Els plafons són ben explicatius, i si aneu al Museu del Suro, amb noves sales renovades, encara ho entendreu millor. A la part inferior també es poden veure obres d'art amb deler. Sense caminar gaire, a davant mateix trobareu Can Mario, una de les seus de la Fundació Vila Casas. Allà podeu caminar amunt i avall observant l'exposició temporal del Subirachs. A la resta d'espai trobareu un conjunt d'art modern impressionant, una col.lecció ben triada i escollida de diferents artistes del segle XX i XXI. Noms de renom, i obres ben representatives de cadascun, de menes i formats variats: sigui un Plensa, un Tàpies, un Subirachs, i molts d'altres d'origen estranger. 

A més de despertar l'esperit, ens permeten completar la nostra educació. Des de petits no hem de perdre aquesta dimensió de la nostra vida, ni tant sols quan ens fem més grans. Cal esmentar la presència de la Fundació Pallach també a Palafrugell. L'aniversari el 2020 del pedagog i polític Josep Pallach va passar desapercebuda enmig del maremagnum plaguèmic. Per sort, allà estan per projectar més llum enmig dels mars foscos i les tempestes del món contemporani. Els fars hi són per guiar-nos a bon port, i a la platja assolellada, on ens espera l'estimada.