Quan agafem el camí de Vic des del Vallès hem de travessar el Congost. Aquest pas estret entre les muntanyes de les serres del Montseny dóna nom també al seu riu que desemboca en el Besòs. Sigui a peu, amb bicicleta, a cotxe o amb tren, el cap se'ns aixeca per contemplar el seu paisatge majestuós. Els nostres sentiments es barregen d'admiració i temor.
Entrem des de la Garriga cap al Figaró, i no ens mengem pas cap figa del poble. Més aviat, la seva etimologia ens explica que en llengua germànica, o gothica, vol dir "dit". És un derivat del nom que coneixem en anglès com a "finger". Així quan ens trobem amb algun lloc semblant, sabreu que el pas es farà més estret, tant com un dit de la mà. Fins que no arribem a creuar el Congost, a partir de Centelles, ens acompanyaran als costats els cingles de Bertí. Un escriptor ja va dir que això era la porta de la muntanya, la porta que ens obre el pas cap als Pirineus. Precisament en llengua germànica, tenim les paraules "Berg" i "Tur" que volen dir la porta de la muntanya. Amb el pas del temps ens donen el nom de Bertí, que no és ben bé el nom de cap persona.
Enmig d'aquest conjunt trobem la muntanya més destacada de la zona, el Tagamanent. Una piràmide que sobresurt destacant-se al mig del cel. És una avantsala del nostre Montseny, el mont senyera, l'anomenat Mons Jovis que apareix a la vista dels navegants des de l'antigor. Al costat del Montseny s'aixequen les Agudes, que serien les esmentades "escales d'Aníbal". Però el Tagamanent se'ls hi avança com un herald. Potser el nom antic de Taga ens pot fer recular fins als temps dels celtes, quan en llengua bretona trobem la paraula "tad", que vol dir pare. Potser tindria el significat del pare més gran d'aquest costat de la serra.
Amb una idea semblant, perdura el seu significat a l'Edat Mitjana. Si per tot el país s'han mantingut els noms d'etimologia gothica, crec que des d'aquesta banda ens acostem més al seu significat geogràfic. I més si a dalt del Tagamanent ens trobem un castell que el corona, perquè els cavallers cathalans eren de nissaga germànica. Per això cercarem les paraules "tal" "ward" "magnent", que volen anomenar el gran guardià de la vall. En la llengua catalana s'ha simplificat per donar Tagamanent. Potser només recordem son nom, perquè hem perdut el significat real. Per sort, sempre podem sortir a cercar el tresor gràcies als senyals que s'amaguen entre les boscúries i els fondals d'aquesta contrada. Hem de mirar al terra, però sempre cal mirar també cap al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada