dimarts, 4 de maig de 2021

LES VALLS DELS PRATS - II


Aprofitant l'avinentesa de la publicació del nou Quadern del Consell Cultural de les Valls titulat "Pagus Anabiensis" de l'Albert Turull, vam repassar els topònims que apareixen en el llibre. Està força ben editat, i fa un estudi exhaustiu de tots els noms relacionats amb les Valls d'Àneu. Completa reculls anteriors, i a més, té una gran quantitat de fotografies. Si no hem pogut trepitjar el territori, almenys podem tenir una bona perspectiva dels paisatges i d'allò que els homes podem contemplar. En general, segueix la línia filològica del Joan Corominas, i els textos que poden aparèixer els podem encarar amb la consulta en línia que l'Institut d'Estudis Catalans ens posa a l'abast per internet de l'Onomasticon Cataloniae.

Com he comentat a l'article anterior, les tesis del gran filòleg sobre la influència basca en la parla del Pallars obtenen prou bons resultats, i explicacions força convincents en molts casos. Però la indefinició sobre el possible substrat ibèric o celta deixa algunes portes obertes als estudiosos de les llengües cèltiques, especialment al bretó, com a representant que queda al continent europeu. Com a exemple, vull posar en evidència que la paraula "ster" en bretó vol dir riu. Aquí ja podem fer les combinacions familiars respecte al català oriental, amb el Ter, la Tet, el Tec, etc... i respecte al català occidental, amb Esterri "Sterria", Ser, Segre, etc... fins i tot Terradets...

Ara mateix, però voldria fer una relació dels topònims del Pallars més relacionats amb llengües germàniques. Veurem que si apliquem aquest filtre podem aconseguir millorar els significats dels mots. Voldria recordar que a l'Edat Mitjana, la noblesa catalana era majoritàriament goda, i que si la societat es dividia en tres ordres, el percentatge de paraules pujaria del 10 per cent que ens parlen les teories actuals a un 30 per cent. Se'm fa evident que l'evolució de les paraules està sotmesa a una perspectiva dels fluxos al llarg del temps, igual que una pedra es va arrodonint per l'efecte de l'aigua en el riu. Un altre factor visible és que la comparació entre una paraula catalana i una germànica és més fàcil consultant un diccionari modern que no pas un d'antic. Si fem la consulta al Diccionari Alemany-Català de l'Enciclopèdia, de vegades ens serà més convenient que si consultem el Diccionari Etimològic Alemany de finals del segle XIX, disponible a internet. 

Encetarem la llista seguint els noms actuals, les vinculacions amb les paraules germàniques entre cometes, i el significat més probable.  A més d'alguna correlació amb el català oriental.

Àneu – Vall d’Àneu (Pallars Sobirà) - "An – au, aue" – En els prats - 

Barcedana - Vall de Barcedana (Pallars Jussà) – "Barsch" – Aspres – Els Aspres del Montsec - Bàscara (Català Oriental)

Borén – (Pallars Sobirà) –en textos antics Borehnne - "Börde" – plana vora el riu – "ehe" noble o bé, "eben" – suau, pla

Burgal - Sant Pere de Burgal – (Pallars Sobirà) "Burg"- "Alt". Castell antic.

Cerbi – (Pallars Sobirà) Cerdanya (Cerdanya) –" Zer"- molt generalizat com a significat de trencat, desfet,

Gerber (Pallars Sobirà) – "Gern"-"Berg" – Muntanya Desitjada –"Ger"–"Berg" – Muntanya de la Llança -

Eixe - Pala de l’Eixe – ( Pallars Sobirà) - "Pfalz" de "l’Ecke" – Cinglera, caient – Cantonada- Racó

Fals – (Ribagorça) Castell de Fals – "Pfalz" – Pals – cinglera, estimball – veure Pallars-Palau

Jou – (Pallars Sobirà) – "Berg"-"Joch" – pas estret, gorja -en català Jou amb el mateix significat, on s'estreta la Vall d'Àneu, fem notar també la combinació entre J-ou i J-och que es troba en paraules com el Forat de l'Or a Terradets, o el Forat de l'Ou al Ripollès, on la paraula germànica seria "Loch" que vol dir precisament forat. Coll de Jou al Bergadà, amb significat redundant, com Vall d'Aran.

Mata de València– ( Pallars Sobirà ) " matte" – bosc- prada – Mataplana (Ripollès)

Montadó – (Pallars Jussà) – Mont-Odó – compareu amb Montardo (Aran) – "Mont"-"Aar"- Mont de l’Àguila.

Noguera – ( Pallars i les Nogueres) Comarques i Rius -"Nocke" – Muntanyes Punxegudes -tingueu esment que la vinculació amb l'arbre no és especial d'aquestes muntanyes, igual passa amb la paraula palau, que es vol buscar un palau a tot arreu, on només es troben cingleres i penya segats.

Organyà – (Alt Urgell) "Ort" Anyà – "Ort" –"Eng" - Lloc del Congost, de l'Estret. Tresponts.

Pallars – ( Pallars Jussà i Sobirà) Palau – "Pfalz" –es desdobla en Pal i Fall – Cinglera, precipici- Pals-Pallejà-Palafrugell-Palau-Fai. 

Sarga - Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)– Sarga – derivat de "Zarge" que vol dir frontera, vora, límit, amb el comtat de Ribagorça...

Sixena – derivat de"Zeichen" – "zeichnen" - senyal, marca, regal, dibuixar- lligat a Zeigen – mostrar

Talarn – (Pallars Jussà) – "Tal"-"arm" – Braç de la Vall

Toló – (Pallars Jussà) Sant Salvador de Toló – derivat de "Topf" – tapadora – o de "Zopf" – cua, punta – "Topf – Olt" . Castell antic de Toló .


Com he esmentat amunt, existeixen estudis exhaustius sobre les paraules Cerdanya, o Palau, per tota la geografia. La recerca de vincles familiars, i també de palaus senyorials no s'ajusten pas a la topografia. Alguna d'aquestes propostes etimològiques poden ser errònies. Aquestos bons treballs són essencials per entendre que les possibles etimologies de vegades ens porten a un cul de sac. Cal cercar en un altre camp, que és el que aquí proposo. L'objectiu principal és acostar-se a la cosmovisió del territori i de la gent que el van habitar. Com deia Newton, nosaltres ens aixequem sobre les esquenes dels gegants que ens han passat davant.

1 comentari:

railsiferradures ha dit...

Bon dia, Sergi.
Excel·lent entrada, sempre m'ha agradat el tema etimològic, poder saber el significat de les paraules.
Trobo molt interessant aquesta visió sobre l'origen germànic d'aquestes paraules.
Salutacions,
Ferran Lería