ELS FORATS DELS FORMATGES

Recordem aquell llibre que es va editar fa uns anys i que va tenir molt èxit. Es titulava Qui s'ha endut el meu formatge? . Estava adreçat al sector del lideratge i del pensament econòmic que estava molt de moda abans de la crisi del 2008. Es va publicar en anglès l'any 1999, i gràcies a la seva fama es va traduir al català. Fa tants anys que gairebé ja ni me'n recordo de la trama. Per sort, podem llegir les ressenyes publicades a internet.

I per què em ve ara al cap aquest llibre, gairebé 25 anys després? Perquè m'agrada molt el formatge. Gairebé de tota mena. I enguany, quan vaig al mercat a comprar-lo, se'm cau el món a sobre. Miro el preu de la mateixa mena de formatge, i el comparo amb el que recordo de l'any passat, el 2024. En un any gairebé ha doblat el preu, vora un 80 per cent, i si mig quart de quilo valia 3 euros, ara s'enfila als 5 o 6 euros la peça. El formatge de consum mitjà s'ha encarit més en un any que l'oli d'oliva fa dos. Aleshores l'oli va pujar de 8 a 10 euros, en percentatge seria d'un 20 per cent. A les notícies han donat les dades de l'IPC oficial. Adès han donat la dada que l'últim mes comptat ha crescut un 2 per cent. Ja no se'l creu ningú, i menys a Catalunya, on el diferencial encara està per sobre de la mitjana. 

Vistos els resultats d'aquesta estadística, retiraria el títol universitari als professionals, dels quals sospitaria que no saben calcular, o bé han de mentir per no perdre la feina de l'administració de l'estat. I en aquest cas hi ha uns capatassos que els diuen lo que han de posar. Un estat interessat que augmenta la inflació indirecta amb la seva burocràcia gens productiva, i els seus els impostos sobre el consum. 

Em meravella que l'oli o el formatge, tot i ser productes fabricats a l'estat, presentin un increment tant gran com el cafè o la xocolata que són d'importació. Com pot ser que l'augment sigui similar? Doncs perquè el preu està marcat per les mateixes cadenes de distribució. Aquestes dominen el mercat com un oligopoli. Per això, mai perdran el seu marge, i ells sí que l'apugen. 

Són uns intermediaris que donen la culpa als escanyats productors, o bé als consumidors, que no saben comprar enmig de les grans ofertes que ells fan a les cadenes de supermercats. En fi, ja veieu que els formatges que comprem cada dia tenen més forats, sobretot els que se'n fan a les butxaques de la gent. El proper llibre de pensament econòmic i lideratge s'hauria de titular: "A on s'han endut el forat de mon formatge?". Per això, va bé enrecordar-se'n de Bertolt Brecht.