Manuel de Pedrolo va escriure molt, a raig com un braç. Unes quantes de les seves obres es van publicar el 1978 amb el títol de "Trajecte Final" dintre de la col.lecció de butxaca El Cangur de les Edicions 62. L'any 1992 ja anava per la vint-i-novena edició. Es tracta d'un volum que aplega diferents contes en el gènere de la ciència ficció.
Segueixen una ambientació americana marcada, d'acord amb els més destacats escriptors nord-americans d'aquesta mena com Isaac Asimov i d'altres. Una literatura popular que va arribar a tenir obres mestres. Pedrolo s'hi posa també, ajudat per la seva coneixença de les obres policíaques dels Estats Units. Això es veu clar en els contes d'aquest volum. "Trajecte final" sempre toca el tema de la mort com el final de l'acció de l'obra, i de la vida del protagonista.
A diferència de Simenon no se centra tant en l'acció psicològica interior dels personatges, ni en les ambientacions europees, que emmarquen l'escenari policíac. Un exemple clar de l'estil literari de Simenon és la celebrada novel.la "L'home de Londres". No debades, l'acció i el protagonista es mouen al voltant del món ferroviari, com una metàfora del tren que no pot sortir de la seva via. En tot cas, ens podem trobar amb un canvi d'agulles que porta el comboi per un altre camí, moltes vegades a una via morta.
Pedrolo seguirà el corrent americà, i en aquestos contes de ciència ficció assoleix un gran nivell. A desgrat de les seves intencions, com va passar amb el "Mecanoscrit del Segon Origen", la cirereta del pastís és el darrer text: "La Regressió". En el qual ens trobem amb l'ambientació catalana d'un món apocalíptic, que s'anticipa a la coneguda "Blade Runner". Un panorama que descriu un malson ecologista. Això dóna més versemblança a un relat que juga amb el temps vital del protagonista.
La trama gira sobre l'eix imaginari de la gent gran que es van tornant més jove amb el pas dels anys. Un fet anormal considerat una amenaça en una societat superpoblada i amuntegada en les ciutats. Podem comparar aquest conte amb la pel.lícula "El curiós cas de Benjamin Button", basada en una novel.la d'Scott Fitzgerald.
Manuel de Pedrolo no arriba als cims de la ironia i fantasia d'En Pere Calders, o Tísner, però també s'estima els seus protagonistes. Persones angoixades, en tensió, que lluiten per sobreviure enmig de les adversitats, i sobretot, enfront dels poders totalitaris que governen les societats. Fan les mil i una per sortir-se'n prou bé, viure al màxim, malgrat que tots saben que la mort els trobarà en el "Trajecte Final". La lliçó principal és que cal estimar la vida, i aprendre a estimar els altres.
