Aquest dilluns 14 de gener es va passar per la cadena La 2 de la TVE el film "Guardián y Verdugo". Vam poder gaudir de la versió original, que es titula "Shepherds and Butchers" rodada el 2016 a Sud-Àfrica. El cas verídic que serveix de fonament a la pel.lícula és esgarrifós: un guarda de presons que mata a set homes d'un equip de futbol per una discussió de trànsit. A finals dels anys vuitanta, encara sota el règim de l'apartheid, veiem com un vigilant blanc, que s'encarrega de custodiar els condemnats a mort i portar-los al cadafal, és capaç d'un acte tant terrible com els de qui han estat sentenciats.
Els fets són clars, però la feina de l'advocat li estalvia la pena de mort. Com pot ser això, perquè la raó no reposa en el color de la pell? És en les causes profundes de l'home, i de com afronta l'embrutiment d'una feina que l'arrossega a la mort. Els dilemes plantejats són molt grans, però el principal, i que es posa en evidència, és la paradoxa entre ser el custodi i el botxí alhora. Per això el títol està molt ben trobat. A més, el cas que veiem exposat ensenya la vergonya d'un sistema social que està podrit per dins, tant com el guarda que es va acostant al precipici. La lluita al seu voltant és terrible, i al final, la pena de mort és commutada per una sentència a 20 anys de presó seguint un tractament psiquiàtric. El resultat va provocar molts aldarulls entre la comunitat negra, víctima clara del guarda, però va obrir la porta a encarar-se amb la veritat. Aquesta ensenyava com era de gran la bogeria d'aquella societat tant dura. I aquesta anècdota, com deia Eugeni d'Ors, ha estat aixecada al nivell de la categoria ètica i moral d'aquell país, malgrat que no deixa de ser un film de factura clàssica.
Però veure en aquestos moments aquesta pel.lícula a l'estat espanyol, a les portes d'un judici polític on tot sembla sentenciat, no deixa de ser corprenedor. Sud-Àfrica no queda gaire lluny per aquesta Sud-Europa on ens trobem. Encara veuríem més lligams si exposem el cas de l'assassinat de Pedro Àlvarez a l'Hospitalet de Llobregat, on el sospitós principal era un policia. I precisament el detonant va ser una discussió de trànsit, igual que va passar en el nostre film. Què més podem dir per entendre tantes coses estranyes que som incapaços de pair en aquesta societat espanyola, un imperi en decadència més que un règim en descomposició? El temps dictarà sentència, i aquesta serà per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada